L’esperit de la tolerància
Al desert intel·lectual de la vida pública, una de les referències més escandaloses que se sent sovint com a arma llancívola d’un partit contra un altre és dir que “Montesquieu ha mort”. Atès el panorama, pot ben ser que qui ho digui cregui que Montesquieu ha mort fa poc i no al segle XVIII; però, en general, amb aquesta nota necrològica se’ns vol dir que s’ha posat fi a la separació de poders. Vaig llegir una vegada que el baró de Montesquieu és el pensador il·lustrat més citat als Parlaments europeus. Tanmateix, pocs polítics actuals deuen haver obert les pàgines de De l’esperit de les lleis, on trobarien la teoria de la divisió de poders, heretada dels empiristes anglesos, i sobretot una crida general a la tolerància.
Montesquieu opinava que l’estat ideal seria aquell en el qual cap home tingués por d’un altre home. Una de les declaracions polítiques més encertades que s’han fet mai. Montesquieu va conquerir el seu tarannà liberal a través d’un infatigable amor pel consentiment i pel viatge. Va fer llargues estades en diferents països europeus, espectador atent dels costums diversos i sempre a la recerca de les conductes que poguessin reforçar la llibertat humana. Moltes de les seves observacions van quedar plasmades en la seva gran obra, que li va ocupar llargs anys, De l’esperit de les lleis.
No obstant això, i demostrant les seves aptituds literàries, Montesquieu ja havia publicat una novel·la epistolar deliciosa, Cartes perses, que va prefigurar moltes de les afirmacions incloses en la seva obra mestra. A les Cartes perses, una sàtira plena d’enginy, inverteix la seva condició de viatger: no són els europeus els que viatgen a Orient sinó els perses els que recorren Europa, i especialment França. Sorgeixen així conclusions agudament crítiques sobre la política, la moral i la religió de les regions visitades. Montesquieu denuncia les incongruències polítiques, el fanatisme religiós i la hipocresia ètica. I se’ns mostra ja com es mostrarà en el futur: moderadament escèptic, incansablement curiós, apassionadament tolerant.