A l'estiu algunes dones tremolen
Mentre escric aquest article, els mitjans de comunicació es fan ressò de tres violacions que han tingut lloc les últimes setmanes; violacions que hem de sumar a moltes altres –les que es denuncien i les que no–. En els tres casos, les víctimes no coneixien els agressors i havien coincidit amb ells en entorns d’oci nocturn. Vistes les xifres, que van in crescendo, és evident que l’estiu incentiva els violadors. També els assassins de les seves parelles o exparelles, que des de principi d’any ja són més d’una trentena. Què succeeix quan l’agressor viu a casa? Què passa quan les dones dormen amb els seus maltractadors i les vacances esdevenen un infern?
Durant el franquisme, la situació de moltes dones era realment dramàtica. Derogada l’any 1939 la Llei del Divorci –que havia estat aprovada l’any 1932, en plena Segona República–, en molts casos la part feble de la parella –les dones– es veia obligada a aguantar fins a extrems inimaginables una convivència no desitjada, que incloïa relacions sexuals no desitjades, és a dir, violacions en el si del matrimoni. El dret al divorci es va reinstaurar aquí l’any 1981, ja en democràcia. Però per a moltes dones era massa tard.
Aquestes dones “mal casades” tampoc tenien dret a enamorar-se d’altres persones, perquè durant el franquisme l’adulteri estava penat només per a elles. En conseqüència durant la dictadura van ser milers, si no milions, les històries d’amor no consumades i les vides arruïnades. Fins als anys 60 va estar vigent la llei que defensava l’uxuricidi –l’assassinat de l’esposa–: “El marido que, sorprendiendo en adulterio a su mujer, matare en el acto a los adúlteros o a alguno de ellos, o les causare cualquiera de las lesiones graves, será castigado con la pena de destierro. Si les produjere lesiones de otra clase, quedará exento de pena”.
I ara, ara que gaudim de l’alliberadora llei de divorci, es diria que qualsevol dona que no vulgui seguir amb la seva parella pot agafar la porta i marxar de casa. Però això no és així ni de lluny. En molts casos, marxar és un somni impossible. Com construir-se una vida nova amb un 20% de bretxa salarial, amb una taxa d’atur femení 3 punts per sobre de l’atur masculí i el doble de la mitjana de la Unió Europea? Quantes dones no poden pagar-se un habitatge, ni fer-se càrrec del manteniment dels seus fills, que lògicament volen lluny del maltractador? Recordem que segons l’Idescat –Institut d’Estadística de Catalunya– els contractes parcials de les dones gairebé tripliquen els dels homes. La precarietat laboral condemna moltes dones a matrimonis infeliços, igual que les lleis franquistes. I no oblidem les dones que han consagrat els seus anys a les cures i a la llar.
A l’estiu algunes dones tremolen. Perquè no hi ha hores laborables, ni ells arriben cansats al final de la jornada. A l’estiu els maltractadors renoven les seves forces i passen massa hores amb les seves víctimes propiciatòries. Per això, quan pensen en la platja o la muntanya, algunes dones tremolen.
