L'extrema dreta s'estén com l'oli
En temps complicats, com els que vivim, les persones necessitam certeses. Volem saber que, malgrat que tinguem por, no ens passarà res, que la malaltia passarà de llarg per la nostra porta, que la guerra serà només un ressò llunyà, que podrem posar un plat de menjar als nostres fills cada dia. Encara que som conscients que les coses no són tan senzilles, no volem respostes complicades, perquè la seguretat es perd moltes vegades pels camins dels arguments. Per això, hi ha idees que arrelen amb més força en temps difícils. Són nocions simples, que apel·len als nostres instints i que ens conforten, perquè ens presenten un món on la culpa de tot la tenen els altres.
No cal un partit d’extrema dreta perquè les idees d’extrema dreta s’estenguin com una taca d’oli. Per això no sorprèn que partits d’aquests que denominam de “dreta civilitzada” mostrin tics preocupants de xenofòbia, aporofòbia i intolerància. “No mirar cap a l’altre costat, actuar, castigar l’okupació i defensar la propietat privada”: aquesta és la recepta del PP contra l’ocupació d’habitatges. Els populars tenen aquí un discurs semblant al de qualsevol empresa que es dediqui a la venda d’alarmes. Mentrestant, hi ha representants d’El Pi que assenyalen les persones que viuen en xaboles, o els manters, que ja sabem tots que són molt més potents que Amazon per generar la ruïna del petit comerç. Però no s’aturen aquí i parlen de la invasió dels migrants que arriben per la mar cada vegada que en tenen ocasió. Just aquesta setmana, aquesta qüestió s’assenyalava en una moció sobre massificació turística.
Tornant al PP, l’intent de combinar civilització i barbàrie dels populars ha estat entranyable: mentre que la seva líder, Marga Prohens, es felicitava per la identificació de les restes d’Aurora Picornell, la regidora popular Mercedes Celeste deixava clar que el seu partit impedirà que la mateixa Picornell sigui declarada Filla Il·lustre de Palma. Mentrestant, a Espanya, Alberto Nuñez Feijóo ens feia passar vergonya aliena enarborant 1984, de George Orwell, i deixant clar que, a més de no saber quan s’havia escrit, tampoc no sap qui és Orwell.
Queden pocs mesos per arribar amb seny a les urnes. Aconseguirem guanyar la batalla de les idees i de l’hegemonia cultural?
