És l’hora d’Europa
1. La confiança en els Estats Units d’Amèrica s’ha trencat.
Unes darreres enquestes a les societats britàniques, franceses i alemanyes mostren clarament que la confiança en els EUA s’ha trencat amb el retorn de Donald Trump a la Presidència, ja que una majoria de ciutadans (el 59% dels francesos i alemanys i el 56% dels britànics) el consideren un dictador incompatible amb els valors democràtics que defensa Europa i només un 24% dels francesos i un 23% dels alemanys consideren els EUA com un soci fiable. Un 68% del total d’enquestats està disposat a boicotejar empreses i productes estatunidencs.
2. Tampoc existeix cap confiança respecte a la Rússia de Putin.
Més del 80% dels enquestats creuen que Vladímir Putin és un dictador: 84% al Regne Unit, 81% a Alemanya i 80% a França.
3. És l’hora d’Europa.
3.1. Trencar amb el vassallatge amb els Estats Units: Alemanya i la Unió Europea han pagat molt car el vassallatge amb els EUA. La política expansiva que els EUA han imposat a l’OTAN ja va ser impugnada per Putin a la Conferència de Seguretat de Munic de 2008, demanant concretament que es prengués en compte la preocupació russa en la definició de l’arquitectura de seguretat europea. El menyspreu a atendre la petició russa té l’origen en els conflictes a Geòrgia el 2008 i, posteriorment, en la crisi d’Ucraïna a partir de 2014.
3.2. Els efectes sobre l’economia d’Alemanya i la UE: la base del “triangle daurat” de la prosperitat alemanya al llarg dels quatre mandats d’Angela Merkel eren l’energia barata russa, les exportacions a la Xina, als Estats Units i a la resta de la Unió Europea, la protecció dels EUA i l’estalvi en defensa. El taló d’Aquil·les de Merkel fou l’ordoliberalisme que ha provocat danys autoinfligits com la manca d’inversions públiques en infraestructures, renovació industrial i desinversió pública en noves apostes tecnològiques i digitalització. I danys infligits de manera immisericorde als països del sud d’Europa i a la mateixa societat alemanya amb les polítiques austericides aplicades al llarg de la Gran Recessió que han estat el brou de cultiu per al renaixement del neofeixisme arreu de la UE i del descrèdit de la mateixa Unió Europea.
3.3 Fer de la necessitat virtut: amb l’ordoliberalisme, la UE s’encarrilava cap al penya-segat. La crisi existencial del covid ja va fer saltar l’ordoliberalisme alemany pels aires. Gràcies a això, la Unió Europea ja no va aplicar polítiques austericides, sinó tot el contrari amb la relaxació de les regles del dèficit i els Next Generation. Ara passa el mateix. Tot el model alemany està trontollant i, sense un xoc d’inversions públiques, ni Alemanya ni la resta de la UE sortiran d’aquest sotrac que ha suposat la guerra d’Ucraïna i el trencament amb el subministrament d’energia barata per part de Rússia. Els Informes Draghi (que ja preveuen les inversions militars) i Letta van en aquest sentit. Les noves propostes de la Comissió Europea van en línia de no trencar amb la política expansiva acordada per sortir de la crisi del covid. I els acords del nou govern d’Alemanya proposen una reforma constitucional per flexibilitzar el límit del deute que des de l’any 2009 no deixa que el dèficit públic alemany sobrepassi el 0,35% del PIB.
4. Cal encetar aquest debat a les Illes Balears.
El dijous 12 de desembre de l’any passat al local de la UGT de Palma va tenir lloc la presentació del número 110 de L’Altra Mirada, revista editada per les Fundacions Darder-Mascaró. Aquest número monogràfic, titulat Transitar cap a on? Urgeix transformar el model econòmic, s’obre amb un article de Bernat Riutort sobre 'La Unió Europea, s’acumulen els problemes i manquen solucions', i a l’editorial de la revista es justifica aquesta obertura referida a la Unió Europea, perquè ja és justament “la UE el principal marc polític (...) que condiciona fortament les nostres capacitats de maniobra”. És evident que obrir aquest debat a casa nostra és del tot necessari perquè, si es vol posar fi a aquest vassallatge de la Unió Europea, amb els Estats Units d’Amèrica, cal primer denunciar el vassallatge vergonyós de les forces de l’extrema dreta, el cas de Vox, defensant els interessos antidemocràtics i imperialistes de Trump o Putin. I en segon lloc, i no menys important, caldrà evitar la ruptura dels pactes d’esquerra a l’Estat o a les Illes Balears en interès de la defensa de la democràcia europea, a Espanya i a les Illes Balears.
