L'hora dels patriotes

En la derrota de Kamala Harris es podran tenir en compte un sens fi de motius que l'expliquen, però faltarà a la veritat tota anàlisi que no tingui en compte el factor principal: és una dona. També el segon factor principal: és negra. Però fonamentalment és una dona. El poble americà ha parlat i, abans que ser governat per una dona, s'ha estimat més ser governat per un macarra. Milions de dones l'han votat, naturalment. Bé, en això consisteix la democràcia. La candidatura de Harris serà ara pastura de politòlegs, sociòlegs i estudiosos de mil i una disciplines, però és llàstima que hagi fracassat perquè era una proposta que (a pesar de les contradiccions de l'establishment progre, i altres miserietes que ara seran minuciosament especejades, perquè no hi ha pietat amb els perdedors) no deixava de ser revulsiva: es tractava, tornem-ho a dir, d'una dona. I exhibia actituds com cordialitat, empatia, bones maneres i fins i tot bon humor, enfront de la grolleria, la prepotència i l'agror constant del trumpisme. Això no és cap revolució (ara les revolucions les fan els reaccionaris), però sí que era interessant. I necessari. Després de la victòria esclatant de Trump (ha obtingut el poder absolut), és previsible que Harris sigui retirada del lideratge demòcrata, i que la succeeixi algú que els spin doctors pensin que té més probabilitats de victòria a les properes eleccions, és a dir, un home blanc. I amb un discurs encara més conservador que el de Harris (no li dic Kamala perquè, a diferència de quasi tothom, no la conec personalment).

Que un president sigui descavalcat del poder després del primer mandat, i en conquereixi un segon després de quatre anys a l'oposició que va començar aregant les multituds per assaltar el Capitoli, és un fet únic en la història política dels EUA. A banda de les conseqüències econòmiques i geopolítiques que tindrà la segona presidència de Trump, hi ha un missatge social que s'envia a tots els racons d'Amèrica i d'Europa. Diu així: racistes, teniu raó. Sionistes que negueu el genocidi a Gaza, teniu raó. Nacionalistes fanàtics, teniu raó. Masclistes, violadors, agressors de dones, teniu raó. Homòfobs, teniu raó. Negacionistes, teniu raó. Xulets, xarlatans, fanfarrons i milhomes, teniu raó. Maleducats, teniu raó. Ressentits amb ganes de culpar el món sencer de les vostres mancances, teniu raó. El món és vostre.

Una de les primeres felicitacions que va rebre Trump va ser la del president ucraïnès Volodímir Zelenski, que incloïa aquesta frase: “És l'hora dels patriotes”. És cert, i és terrible. Vol dir una apagada general de les llums de la raó, i la supremacia de l'emotivitat i la víscera. Per patriotes hem d'entendre fenòmens tenebrosos com el mateix Trump, o Orbán, o Meloni, o Le Pen, o Netanyahu, o Putin o el mateix Zelenski. Hem d'entendre salvapàtries com Feijóo, Ayuso o Abascal, o els predicadors demagogs de l'independentisme català reaccionari. Mai com ara havien estat tan certes les paraules de Samuel Johnson: “El patriotisme sovint és el refugi dels pocavergonyes”.