L'impost a la banca és discriminatori

La banca, des de fa uns anys, s'ha convertit en l'ase dels cops. La majoria de forces polítiques saben que atacant la banca, amb arguments generalment populistes, estan captant vots. De la mateixa manera que a molta gent no li agrada pagar impostos, a molts ciutadans no els agrada haver de pagar una hipoteca. Però el cert és que hi ha un gran nombre de persones que prefereixen comprar un habitatge que no pas llogar-lo; per tant, els cal el finançament que els bancs els ofereixen. En el cas que a Espanya hi hagués una gran banca pública, els compradors de pisos haurien de pagar igualment hipoteques: els bancs públics també volen que se'ls retornin els crèdits i que se'ls paguin interessos pels diners que han deixat als clients.

Malgrat que tots sabem que els bancs (públics o privats) fan una funció primordial en l'economia d'un país, finançant particulars i empreses i, per tant, propiciant el desenvolupament econòmic, hi ha gent que creu que no haurien de guanyar diners. Aquesta reflexió em ve al cap a conseqüència de la reforma fiscal que es votarà demà dijous al Congrés dels Diputats. Pel que fa a la banca, la proposta que s'ha de votar no és solament prorrogar sine die l'impost a aquestes entitats, sinó endurir-lo, de manera que encara serà més perjudicial per als bancs. Altre cop la banca torna a ser l'ase dels cops. Recordem que quan es va implantar aquest impost l'argument utilitzat va ser que, amb la pujada dels tipus d’interès, els bancs obtindrien uns beneficis “extraordinaris”, i que seria un impost provisional. El govern no va tenir en compte, però, la llarga travessa del desert que els bancs van patir quan els tipus d’interès eren negatius. Ara que els tipus d’interès estan baixant, i a una velocitat molt superior a la prevista inicialment, no se'ls acut res més que incrementar l'impost. És una mesura totalment populista, sense cap base racional. Tal com assenyalava el professor Maudos fa uns dies, la rendibilitat dels recursos propis del sector de l'hostaleria el 2023 va ser del 14% i la del sector d'informació i comunicacions del 16,5%, mentre que la del sector bancari només del 12%. Amb el nou impost la rendibilitat de la banca encara serà menor. Per tant, aquest increment de l'impost a la banca discrimina els inversors en aquest sector en comparació amb d'altres, i discrimina els bancs que operen principalment a Espanya (CaixaBank i Sabadell) en relació amb els que tenen operatives molt internacionals, ja que als primers els resta un 11% dels seus beneficis i als segons només un 3%. Tot això va en contra de la capacitat de captació de capital al mercat d'accions, i si els bancs no poden accedir al mercat de capitals no podran fer front a situacions crítiques de futur. És, a més, una flagrant injustícia per als accionistes minoritaris de la banca, que són milers de petits inversors.

Estic convençut que dins la cambra de representants hi ha d'haver grups polítics i diputats que no es deixaran portar per la demagògia fàcil d'anar contra la banca, que fa una funció essencial per a les famílies i les empreses, i seguir etzibant-li més cops. Els més assenyats haurien de votar en contra d'incrementar encara més aquest impost que no s’aguanta per enlloc i que només portarà perjudicis a l'economia del país.