L'Oficina ha sortit torta: ara cal repensar-la

Pensar no és saber. Quan es varen pactar els Acords pel canvi, hi havia molta il·lusió i, sobretot, ganes d’enterrar tot el que havia estat l’època Bauzá. Hi havia un grapat de casos, diguem-ne estranys, respecte de la farmàcia del president i la compra d’uns pisos a Palma. L’objectiu de llavors era desfer tota la destrossa que l’ara eurodiputat havia fet en la llengua, l’educació i la sanitat pública. Tot i això, el ressò de l’època Matas/Munar encara era molt present a la vida política illenca.

Els partits del Pacte consideraven que hi havia d’haver una figura que vetlàs per les bones pràctiques; evitar casos de corrupció futurs a totes les administracions del territori. Impulsaren l’anomenada Oficina Anticorrupció. Els problemes arribaren només néixer: Jaume Far ja cobrava com a director, però passaren mesos fins a saber què havia de fer i on. Aleshores, probablement, el PSIB ja començà a dubtar que aquella fos una bona idea, però tot anà segons el que s’havia pactat.

Quan aquesta legislatura l’Oficina ja ha rodat, tots els partits de Govern han vist que la cosa no era com esperaven. Ara, costa admetre públicament que no era el que es pensava. Les coses des de dins no són tan guapes. Més enllà de l’enfrontament amb el Tribunal de Comptes, no hi ha dubte que Far no agrada. Però, en lloc de centrar les energies a forçar-ne la sortida, no seria el moment de repensar quines han de ser realment les competències de l’Oficina? Analitzar si realment les seves funcions coincideixen amb les d’organismes més eficients per atacar una possible corrupció?

I el pitjor i més mal d’admetre: No serà un portal on fer denúncies de corrupció, sense necessitat de proves, per aconseguir titulars exprés que s’està girant en contra dels partits que la impulsaren?