L’oportunitat del sobiranisme
Sens dubte que una de les millors notícies que ens varen deixar les eleccions estatals és que un partit sobiranista de les Illes tingui un diputat al Congrés, encara que sigui dins la coalició Sumar. És una boníssima notícia per a tothom, al marge de l’alegria del candidat que ho ha aconseguit, Vicenç Vidal; al marge de l’eufòria dels militants de MÉS i al marge del que pugui significar per a Sumar que el candidat ecosobiranista balear sigui qui ha donat proporcionalment més vots a la candidatura de Yolanda Díaz. És bona notícia per a les persones d’aquestes illes, votassin o no votassin Sumar-Més el 23-J. Ho és, fins i tot, per als partits no sobiranistes de les Balears, per al PSOE, però també ho ha de ser per al PP i per a Vox, perquè no és gens bo que desapareguin aquells amb els quals s’ha de dissentir. Si bé és cert que ara mateix Vicenç Vidal anirà de la mà d’una formació estatal i que no sabem què s’acabarà respectant i què no de la veu pròpia, i això ens genera certs dubtes, també ho és que hem de creure que d’una manera o d’una altra Vidal ara té l’ocasió d’influir a Madrid, almanco els de la seva coalició o els que se’l vulguin escoltar, com ell mateix ha dit. Vidal no ha estat un senador de passa-tu i res no fa pensar que vulgui ser invisible al Congrés. Al marge d’això, però, el més positiu és haver trencat la inèrcia de no haver tingut mai una veu sobiranista a la cambra baixa. Si Vidal fa un bon paper, potser a les pròximes generals –que esper que siguin d’aquí a quatre anys– les Balears tindran més possibilitats d’aconseguir un representant vertaderament independent que defensi aquestes coses de les Illes per les quals ningú més aixecarà la mà si venen mal dades.
