El laboratori de la ciutat

Una ciutat són moltes ciutats alhora i qualsevol ciutat és un laboratori, un equilibri constant que desafia el caos i la cohesió i posa a prova la convivència i la creativitat d’una societat. Si a Barcelona hi ha un laboratori realment únic per la seva densitat i diversitat, un espai tensionat, desafiat pel turisme i per la duresa de la realitat socioeconòmica, és el Raval.

I aquí ens hem traslladat des de l’Esquerra de l’Eixample, que durant gairebé 12 anys ha sigut el nostre barri. Hi hem deixat el reparador de bicicletes, els restauradors que ens han alimentat a diari, el quiosquer, el forner, el bar xinès, el bar hipster, l’Escola Diputació i tants altres veïns i escenaris.

Com que som un diari que pensa el món en català des de Barcelona, el Raval no ens era aliè, però és que a partir d’ara és el nostre barri. Com ho és de tantíssimes organitzacions ciutadanes que es troben a Tot Raval. Com ho és de les institucions culturals que l’enriqueixen i sobretot de cadascun dels veïns.

A banda de la informació del dia, per a aquest diumenge hem volgut fer un especial parlant amb algunes de les veus d’un barri on es parlen centenars de llengües. Alguns diuen que són tres-centes.

Un barri que batega entre Pelai, la Rambla, el Portal de la Pau, el port, el Paral·lel, les rondes de Sant Pau i Sant Antoni i la plaça Universitat.

Un barri de 110 hectàrees amb 47.000 persones censades. Carrers plens i vida tothora.

Hem parlat amb 10 habitants del barri i els hem demanat com el veuen i amb quines paraules el defineixen. Són diversitat, oportunitat, peculiar, comunitat, familiar, caos, inclassificable, únic.

Ells ens han explicat com està avui. Hem escoltat l’advertiment de Carmela Torró, presidenta de la Xarxa Veïnal del Raval, que veu com el teixit social està canviant, amb cada cop més veïns de tota la vida que decideixen fer les maletes i col·lectius que viuen més separats els uns dels altres en funció de la nacionalitat. “És com si cada vegada hi hagués menys barreja”. Ho interpretem com un avís per a navegants que ens hauria de preocupar si entenem que la cohesió i la capacitat de trenar relacions entre col·lectius diversos és el que evita que hi hagi guetos com els de tantes ciutats estrangeres, i prevé les fractures que posen les coses fàcils als discursos d’extrema dreta.

La diversitat està amenaçada per la situació socioeconòmica. Com ens explica Gemma Ferreón, antropòloga, fotògrafa i cofundadora del col·lectiu d’asiaticodescendents Catàrsia. L’especulació immobiliària vinculada al turisme i la gentrificació fan augmentar preus i expulsen els de tota la vida. “Jo em sento més segura al Raval que a Sarrià perquè les persones no blanques no són benvingudes a segons quins llocs, sempre se’ns qüestiona, i al Raval, en canvi, no”.

Diversitat és la paraula triada també per una persona clau del barri, Enric Canet, que porta trenta anys al Casal dels Infants –que avui atén 1.500 persones– i que coneix a la perfecció la misèria en què viu tanta gent del barri.

A ell també li preocupen els missatges racistes que acaben penetrant en les ments. I, en una gran definició d’ell i de tota la seva trajectòria, acaba la conversa demanant als governs que no estiguin tan pendents del que es diu sinó de fer. Ell, que parla poc però pica molta pedra per intentar guiar molts joves en la boira de la manca d’oportunitats, de la soledat i l’exclusió. Davant de la nova seu de l’ARA hi ha l’institut públic Miquel Tarradell. Des de la redacció es veu el pati on juguen els estudiants i les estudiants, en minifaldilla o amb vel. La seva directora, Verònica Santos, està preocupada pels desnonaments, que augmenten després de la pandèmia. El vessant social de l’educació aquí no es pot obviar. No es pot oblidar que l’educació és el veritable ascensor social si tenim una societat sana. Encara funciona?

Alguns dels interlocutors adverteixen que el llindar de la permissivitat és més alt al Raval. Com si els veïns haguessin de tenir menys exigència (menys drets?) en qüestions com la neteja o la seguretat.

Amb Mohamed Halhoul, president de la fundació Tot Raval i portaveu del Consell Islàmic, hem parlat de diversitat religiosa i del diàleg fluid entre creences, que va ser fonamental després dels atemptats de l’agost del 2017. Té botiga i coneix el barri, i el veu “molt vulnerable”. “Algunes condicions estructurals han millorat, però som molt sensibles a factors com el mòbing immobiliari, la pujada desorbitada de lloguers, la saturació turística, el soroll, la inseguretat o la qüestió de les drogues, que no és tan greu com als anys 80, però que ens continua preocupant...”

Les cares del barri també tenen una creu. La venda i el consum de drogues. També ens n’hem ocupat a petició dels veïns del Raval sud. Les fotografies extraordinàries de Francesc Melcion i el reportatge de Mònica Bernabé són demolidors. El consum al Barri Xino no és nou, però exigeix una resposta social, política, de seguretat. No farem veure que no el veiem.