L'adéu a Martí

PalmaAmb la temporada fent les darreres fuetades i amb un Mallorca sense res més a defensar que l'orgull i la dignitat (com més aviat acabi el curs, millor serà per tothom), diumenge Son Moix viurà una jornada emotiva. L'estadi acomiadarà un dels futbolistes que durant les darreres temporades ha representat l'escut del Mallorca: Pep Lluís Martí.

El capità, que acaba contracte aquest estiu, disputarà el darrer partit a l'estadi i es convertirà en el primer jugador que vesteix la camiseta vermella amb 40 anys. Ho he de tornar a escriure perquè, malgrat que ho sàpiga del cert, em continua cridant l'atenció: 40 anys. Només certs escollits han pogut continuar jugant fins a aquesta edat. Em vénen al cap futbolistes de la talla de Ryann Giggs, Romario, Rivaldo, Roger Milla i Javier Zanetti. Entrarà a la història del club, si ja no hi tenia un espai reservat.

El palmesà ha dit avui en roda de premsa que no plorarà. Que quan es compleixen els somnis s'ha d'estar alegre i content. I jugar amb el Mallorca als 40 anys ho era. Ara, el migcampista que va tocar el cel a les files del Sevilla (on va iniciar el cicle triomfal de l'equip sevillà amb els dos primers títols de l'Europa League, el qual tancaren dimecres passat amb el quart títol de la competició) té la intenció de perllongar la carrera a l'estranger.

Quan aquests futbolistes escollits fan rodar la pilota amb 20 anys, com a mínim, a cada cama, sempre em ve al cap el tòpic dels futbolistes més joves quan són qüestionats sobre els seus emoluments: "Tenim una carrera curta", diuen. Majoritàriament, sí. Com deia abans, són escollits. Però potser també hi té a veure l'amor per la pilota. L'estima pel que es fa. Hi ha pocs futbolistes professionals que accedeixin a visitar un equip que milita a Regional quan es juga la permanència per donar-li consells i ànims. Potser aquest és un dels secrets. No oblidar-se d'on es ve.