2017: L’any en què caigueren Les màscares

El 2017 potser sigui ben bé recordat com l’any en què caigueren les màscares. El darrer a treure’s la careta ha estat Rajoy, en un intent per aniquilar el sobiranisme i l’autogovern. El passat franquista ressorgeix, les flaires demòcrates s’esvaeixen. La darrera pàtina de democràcia que cobria Espanya es va diluir l’1-O. Després, ja no hi va haver miraments: empresonaren els Jordis i els consellers de la Generalitat i, ara, esperen que torni Puigdemont a prendre possessió. Enguany, també ha quedat al descobert elpurisme que defensava el partit ecosobiranista de les Balears. MÉS es va destapar el rostre quan varen sorgir a la llum els contractes menors d’empresa que varen contractar per fer-los la campanya electoral. I després va arribar l’huracà de Punta Cana, que va acabar fent neteja: Biel Barceló es va veure obligat a dimitir com a vicepresident i conseller de Turisme. MÉS queda ara sense el rostre.

I dins tot aquest ball de màscares agafa embranzida el circ de la justícia. La germana del rei d’Espanya va ser absolta, però el gendre, condemnat. No li han caigut 30 anys de presó, no. Tampoc ha entrat dins la garjola, no. L’amenaça de privació de llibertat immediata per a Urdangarin no es va fer realitat; la dels Jordis, sí.

El ball pren força quan es deté el rei de l’imperi de la nit mallorquina, Tolo Cursach. El cas esquitxa el diputat Álvaro Gijón i l’expresident del PP de Palma, José María Rodríguez, i surten testimonis de les festes, festes de bon de veres. La màfia és real, existeix també a Mallorca, i es fa visible amb una cercavila inclosa, a l’estil d’allò més burlesc. I es recusa el jutge.

I, afortunadament, va caure la màscara en el cas Minerval, que va posar en el punt de mira els catedràtics Pablo Escribá i Xavier Busquets per haver venut un fals medicament contra el càncer. No el cura? Sembla que no.

Dins el 2017, n’hi ha d’altres que ni han fet l’esforç de tapar-se el rostre. En part, això els honora, perquè van amb la cara ben alta. Aquests han estat els hereus de José Ramón Bauzá: tornen a menysprear el català en la sanitat pública. No fa falta ni parlar ni entendre la llengua pròpia.

Per sort, sempre ens quedarà el Formentera. Tot i ser ben petits, varen lluitar de valent i amb ganes i varen aconseguir l’impensable: eliminar l’Athletic de Bilbao a la Copa del Rei.