Le Senne, investigat per odi
Al president del Parlament de les Balears, Gabriel Le Senne, se li compliquen les conseqüències de l’atac d’ofuscació que va tenir el 18 de juny, quan va esqueixar una foto de la comunista i sindicalista Aurora Picornell i de les Roges del Molinar, en el transcurs d’una sessió parlamentària. El fet és òbviament ofensiu per si mateix, i encara més inacceptable venint de qui ostenta l’autoritat de la presidència del Parlament, però, per embrutar-ho encara més, en aquella sessió es debatia la derogació de la llei de memòria democràtica de les Balears, una de les exigències que Vox (el partit de Le Senne) havia fixat a l’acord d’investidura de la presidenta Marga Prohens, del PP. Tant la comunista i sindicalista Aurora Picornell com les germanes Antònia i Maria Pasqual, la seva mare, Catalina Flaquer, i Belarmina González (noms de les Roges del Moliner) van ser torturades i assassinades pels feixistes, la nit de Reis de 1937. El gest de Le Senne, a més de rabiüt i violent, s’havia d’entendre com un atac contra la memòria d’aquelles víctimes i com un acte de suport als seus botxins. Les tornaríem a matar, era el missatge.
Ara, el jutge d’instrucció número 1 de Palma ha cridat a declarar Le Senne com a investigat per un delicte d’odi. Le Senne haurà de respondre les preguntes de la Fiscalia i de les acusacions popular i particular, exercides pel col·lectiu Estimada Aurora i per l’Associació de Memòria Democràtica de Mallorca i els familiars d’Aurora Picornell. També haurà de declarar, com a testimoni, la diputada socialista Mercedes Garrido, membre de la mesa del Parlament de les Balears, a qui Le Senne va arrabassar la foto de les víctimes del feixisme que duia enganxada al seu ordinador portàtil. La interlocutòria del jutge és del 6 d’agost, i la citació és per al 27 de setembre.
Abans, el 3 de setembre, es debatrà al Parlament la destitució de Le Senne com a president. A més del dany que ha infligit a la institució que representa amb el seu comportament, Le Senne arribarà a aquest debat com a investigat per delicte d’odi. Aquesta circumstància, unida a la mitja ruptura de Vox amb el PP (que va afectar la relació dels dos partits a les Balears) sembla que posen en safata al PP de les Balears l’ocasió de desempallegar-se d’uns socis inestables, gens fiables i amb una pretensió constant d’imposar la seva agenda il·liberal i neofranquista al govern. Però tot indica que això no passarà: de fet, el que està en marxa per part del PP de les Balears és un intent de recompondre la relació amb Vox, amb un nou acord que permeti recórrer els tres quarts de legislatura que encara li queden.
És una imatge significativa de com es troba el PP més d’un any després de les eleccions: presoner per una banda dels acords amb una extrema dreta que no deixa de ser una escissió, i de l’ayusisme per l’altra. Els seus camarlencs, com Prohens i els dirigents del PP a les Balears, no fan res més que reproduir, abúlics i mancats d’iniciativa, aquesta situació.
