Le Senne i l’altura de mires
El Govern només diu obvietats, com que respecta les decisions de la justícia –com si això ho hagués de deixar clar un representant institucional, només faltaria que no les respectàs. El PP es fa el distret, l’esquerra clama al cel i Vox intenta esquivar el tema. De fet, en el grup de premsa del partit d’extrema dreta, els responsables de comunicació del partit varen tardar hores a contestar què faran, perquè ens varen remetre al comunicat de Gabriel Le Senne, com si el president del Parlament fos la personificació divina de la formació. Així estan les coses, la segona autoritat de les Illes seurà al banc dels acusats com si no passàs res, com si anàs a un parc a passar una estona.
Le Senne ho ha deixat ben clar: no pensa dimitir. I, com que Vox es remet a les seves paraules, podem deduir que no es plantegen en cap moment afavorir la seva sortida. Ells estan entretinguts amb les seves coses de sempre –el castellà, els migrants, la ideologia de gènere, etc.–, com per preocupar-se del paperot que està fent el seu representant. I això que el vicepresident del Govern, Antoni Costa, els hi ha demanat “altura de mires”, sense explicar si això significa que facin fora Le Senne d’una vegada o que el contemplin des de dalt d’un arbre. Però bé, per molt que el Govern s’hagi barallat amb la seva parella de ball, mai no se sap quan pot tornar a necessitar els vots d’un partit antidemòcrata, racista, masclista, intolerant, autoritari i perillós per tirar endavant les seves iniciatives. És millor reclamar “altura de mires” que dir alguna cosa que es pogués entendre malament i embullar encara més l’aritmètica parlamentària. Si no, què passaria amb la nova normativa de simplificació que prepara l’Executiu després del sainet amb la primera?
D’altra banda, per molt que l’esquerra clami i reclami, situacions com aquestes evidencien que el Parlament és a hores d’ara un ens aliè a bona part de la societat. A molta gent li és igual que un senyor hagi romput una fotocòpia, ni sap de què es tracta. Només una minoria implicada políticament està al corrent de les coses i encara té ganes de lluitar. De fet, gràcies a aquesta minoria Le Senne anirà a judici per haver deixat en evidència el seu odi cap al bàndol perdedor de la Guerra Civil –també s’ha vist clara la seva rancúnia cap a altres col·lectius, com l’LGTBIQ+. Els polítics demanen dimissions, mentre que hi ha persones desesperades per tirar endavant, que no tenen ni temps ni forces per entendre aquests conflictes de faristol, tan allunyats de la lluita per sobreviure en un sistema de merda.
