L’endemà de mai
He de confessar-vos una cosa: sempre m’havia fet il·lusió ser un d’aquells columnistes que, quan arriben aquestes dates, fan un d’aquells articles en contra del Nadal, tot criticant-ne el consumisme, el fals amor que ens suscita la proximitat de la família i l’obsessió per la caldereta de llagosta. La meva crònica començaria així de negativa per anar transformant-se en una mena de conte de Nadal #Dickensià en el qual, jo, com a narrador omniscient, aniria donant pistes d’un possible final feliç i es descobriria que tot era un artifici narratiu per desitjar-vos a tots les bones festes. Però, la vida, com les eleccions catalanes, mai deixa tothom content. Com que tenim aquest caràcter excessiu, en una mateixa setmana hi ha hagut els comicis més importants des de la restauració de la democràcia (per cert, quantes en van ja, de trobades electorals ‘històriques’?), hem estrenat vicepresidenta, un any més no ens ha tocat la grossa (ni el guapo), hem vist les primeres imatges de 'Mamma Mia 2' amb Cher i, per si tot això fos poc, Cepeda encara continua concursant a #OperaciónTriunfo. Amb aquest berenar sobre la taula, com comprendreu, el darrer que podia fer era malbaratar la penúltima contra de l’any intentant demostrar-vos que som una futura ploma mereixedora del Ciutat de Palma i he optat per anar per feina.
Les caramboles del destí han fet que dues dones –quina pena que aquest duo sigui de cabell fosc i hom no pugui cantar aquell xotis d’'Una morena y una rubia' que tant de joc m’hauria donat–, siguin la reina i la virreina d’aquesta comunitat nostra. El PSM s’ha sortit amb la seva i, gràcies a l’autoproclamació de Bel Busquets com a Bel II de Turisme, la presidenta ha claudicat perquè sap com funcionen els pactes i no volia tornar a armar una altra crisi de govern. Desig frustrat des del minut zero. Ja sabeu que en aquest arxipèlag nostre no sabem fer res sense armar sarau i els diaris n’han anat ben plens. Però bé, com dius quan et fan un present que no t’agrada: “la intenció és allò que compta. On és el tiquet regal?”.
Per cert, si aplicam els meus minsos coneixements de cromateràpia a la presa de possessió que escenificaren per presentar en societat el govern més feminitzat de la història de Balears, hauríem de reparar que Bel Busquets anava de negre rigorós (no sé si perquè estilitza o com a metàfora d’allò que espera trobar-se a la conselleria que li ha tocat), mentre que la presidenta va decantar-se per un #RougeValentino amb el qual deixava clar que per guerrera i passional, Francina I del Regne. Com en aquella cançó d’Extreme, amb només un joc de mirades, les dues digueren “more than words”. Vaticín dies d’intensa activitat. Que comenci la partida.
D’altra banda, com a temes secundaris, deixarem a part les performances d’Alberto Jarabo i el seu repartiment de #ChupaChups i les referències a la #PlujaDaurada d’Antoni Camps perquè quan més va, més enyor aquells temps de #Finezza parlamentària en què els nostres polítics havien llegit una mica de poesia (i de prosa) i no necessitaven cops d’efecte mancats de contingut per poder rapinyar dues columnes a un diari.
L’altre tema de la setmana, per si algú no n’havia sentit a parlar, és que els catalans ja han votat. I més o manco la cosa ha quedat una mica allà on era però amb una excepció: han demostrat que ningú com ells per defensar allò en què creuen. Perquè quan tens part dels teus candidats a l’exili o empresonats, quan tens la premsa ibèrica que només té en compte uns determinats candidats –i es passen la jornada de reflexió per on tots sabem–, i, tot i això, et presentes en llistes separades encara que sàpigues que la llei d’Hondt et penalitzarà i treus 100.000 vots més que les eleccions anteriors, això demostra que cal que algú entengui que els desitjos de llibertat no són una curolla, sinó un crit d’auxili que tard o d’hora haurà de ser escoltat. I per rematar, la divina providència ens regala la cirereta ensucrada de poder veure compartint grup mixt el Partit Popular i les CUP. Ni als somnis més lisèrgics d’un guionista tronat algú hauria elucubrat un gir de guió com aquest. Ara sí, molt bon Nadal.
