Lesmes, democràcia defectuosa

El ja expresident del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, personifica com ningú la causa de la caiguda d'Espanya dins l'índex democràtic de The Economist, de la categoria de democràcia plena a la de democràcia defectuosa, que no és altra que allò que coneixem com a judicialització de la política. O politització de la justícia, que n'és el revers. El bloqueig (que ja dura prop de quatre anys) en la renovació del CGPJ constitueix una vulneració directa de la Constitució, i una anomalia democràtica que ha merescut el retret, repetit i sostingut, de les institucions europees. Res, però, no ha fet cedir ni una mica els dos grans partits espanyols, PP i PSOE. Molt especialment el PP, que és el principal causant del bloqueig i també qui s'hi juga més en cas de perdre l'actual majoria conservadora: és a la sala penal del Suprem on s'acaben jutjant, generalment, els casos de corrupció que adornen la trajectòria del partit polític més poderós d'Espanya. Per altra banda, el mandat caducat del CGPJ va directament lligat al bloqueig d'un altre alt tribunal, el Constitucional, i és la cirereta del pastís de la justícia entesa com a eina de repressió, tal com l'hem vista actuar els darrers cinc anys contra l'independentisme català i altres enemics del sistema polític i institucional del 78. El domini de la cúpula judicial per part dels partits polítics acaba transmetent una imatge de l'estat espanyol (de la Marca Espanya, com solien dir-ne) marcada per la deixadesa, la incapacitat i la falta de consistència i de credibilitat democràtiques.

La dimissió de Lesmes precipita una trobada Sánchez-Feijóo pel Poder Judicial

Com a màxim representant de la institució, Lesmes hauria d'haver-se sentit també el primer responsable del despropòsit, i haver dimitit fa temps. En comptes d'això, ha anat encadenant inauguració rere inauguració de l'any judicial queixant-se del bloqueig del CGPJ i proferint amenaces contra els enemics de la nació espanyola, és a dir, fent-se portaveu d'una justícia polititzada. Ja de passada, en el moment de dimitir hauria d'haver demanat disculpes a la ciutadania, ni que fos almenys per la seva demostrada incapacitat per afrontar (ja no diguem resoldre) el conflicte. Ben lluny de fer-ho, s'ha acomiadat a l'estil Rajoy, amb un vídeo, declarant emfàticament que se'n va per no ser còmplice (ho ha estat fins ara) d'un estat de coses que detesta (“aborrezco”, diu ell, que queda més decimonònic) i del qual fa culpables exclusivament els partits polítics. Lesmes, doncs, diu que se'n va cansat de Lesmes: d'un desgavell que ell mateix ha contribuït sensiblement a fer possible. De la mateixa manera, després d'haver fet de tap durant quatre anys, i després de la reunió entre Feijóo i Sánchez a la Moncloa, forçada per la marxa de Lesmes, el PP ja ha començat a atribuir-se el mèrit del desbloqueig. Si és que arriba a produir-se, perquè sols el relleu de Lesmes al capdavant del CGPJ i del Suprem ja amenaça de comportar un nou encallament encara més aparatós, propiciat per (qui si no) el mateix Lesmes. Flawed democracy.