El letal egoisme dels negacionistes
Som al segon hivern pandèmic del segle XXI de l’era capitalista. Segueix morint gent que no s’ha vacunat; si ho haguessin fet, la majoria s’haurien salvat. Les falses creences són letals. La desconfiança en els poders, juntament amb l’allau contemporani d’informació desinformadora, ha creat el monstre del negacionisme conspiranoic: milions de persones neguen el saber científic i creuen ingènuament que ells se salvaran. Alguns potser són autoimmunes i se’n sortiran, molts altres no. Tots ells són víctimes d’un ressort psicològic prou conegut consistent a creure’s víctima de complots ocults. El resultat és que aquest victimisme universal està provocant moltes víctimes innecessàries. Quan la realitat et supera, quan no s’ajusta a les teves previsions, quan no entens què passa, quan tot és un desastre, són molts els que tiren pel dret i busquen explicacions fàcils, maniquees i màgiques, enemics identificables i malignes: les farmacèutiques! En termes polítics, se’n diu populisme; en termes pandèmics, negacionisme. Són dues cares d’una mateixa moneda. Són un autèntic càncer social i ideològic.
Esclar que les farmacèutiques fan negoci, però això no fa menys efectives les vacunes ni resta mèrit a l’esforç mancomunat dels científics i la indústria. El sistema econòmic global mercantilista, que com fa notar Thomas Piketty ha anat afeblint la idea d’un estat social a partir de la desregulació financera iniciada als anys 80 del segle XX, fa que tot esdevingui negoci, i tanmateix la ciència i la tecnologia continuen avançant i la seva aplicació suposa guanys reals per a la salut. El problema no són les vacunes, sinó el fet que no arribin als països que no se les poden pagar i que això impedeixi aconseguir la immunització global davant el covid. El problema és polític i econòmic, no mèdic i científic.
Els negacionistes, doncs, s’equivoquen d’enemic: no hi ha un malvat de laboratori que, en conxorxa amb polítics poderosos sense ànima, treballa per fer-se ric a costa de la nostra salut. El que hi ha és un estol d’esforçats i altament qualificats recercadors que s’esforcen per vèncer el covid, unes empreses que produeixen a correcuita les seves troballes (i fan diners, sí), uns governs de països rics que les fan arribar als seus ciutadans a través d’uns professionals de la medicina estressats... i després hi ha un gruix de la població mundial de països sense recursos que queda al marge d’aquest procés de vacunació complex i exitós, cosa que fa que el virus vagi mutant, viatjant i matant. Sobretot matant negacionistes, però no només a ells: també a persones vulnerables (per edat o per salut) i a habitants dels països desatesos per la vacuna.
No entendre això és no entendre res. És viure en un món de fantasia de terror. És crear falsos monstres per no voler veure els mostres de debò, és a dir, les injustícies i desigualtats, els autèntics corcs que corrompen el món. I és creure que tots solets, situant-se al marge del progrés científic, podran escapar-se d’una pandèmia mundial. Ja es veu que això no té cap sentit. Com és que els negacionistes no ho veuen?
I tampoc no s’hi val a reclamar llibertat (d’equivocar-se), perquè la seva tossuderia ens perjudica a tots: si només anés en contra seva, rai!, però posen en perill el conjunt de la humanitat. La seva suposada llibertat no és sinó irresponsabilitat insolidària i desinformada. No tenen dret a provocar víctimes innocents. Si volen lluitar per un món més just, lliure, natural i segur, que ho facin sense posar en risc els seus congèneres, segur que llavors trobaran simpaties i sinergies per fer transparents els guanys de les farmacèutiques, per fer respectar la natura, per aprofundir la democràcia, per regular els mercats, per fer avançar la igualtat. Ara mateix, però, el seu suposat heroisme en realitat és un maldestre i letal egoisme.