L'etern mal uterí
Últimament les dones han patit dos cops baixos molt durs. Primer ha estat el llibre italià Casa't i sigues submisa editat a Espanya per l'arquebisbat de Granada. El polèmic títol, agafat d'unes paraules de sant Pau, és prou eloqüent del seu contingut: "Luigi [el suposat marit de l'amiga de l'autora] és el camí que Déu ha elegit per a estimar-te, i és el teu camí cap al cel. Quan et diu alguna cosa, per tant, l'has d'escoltar com si fos Déu qui et parla [...] perquè sovint hi veu més clar que tu".
Reflexions com aquestes semblen calcades del llibret Economia domèstica per a batxillerat i magisteri editat el 1958 per la Secció Femenina de la Falange Española. En ell s'hi podia llegir: "Pel que fa a la possibilitat de relacions íntimes amb el teu marit, és important recordar les teves obligacions conjugals. Si el teu marit suggereix la unió, accedeix-hi humilment, tenint sempre en compte que la seva satisfacció és més important que la d'una dona. Quan assolesqui el moment culminant, un petit gemec per part teva és suficient per indicar qualsevol goig que hagis pogut experimentar. Si el teu marit et demanàs pràctiques sexuals inusuals, sigues obedient i no et queixis. És probable que el teu marit caigui aleshores en un son profund".
L'avantprojecte de llei de l'avortament del ministre Gallardón suposa un altre revés important per a la dona que ens remet de bell nou al temps del nacionalcatolicisme. Ara només es podrà avortar en cas de violació o quan hi hagi risc per a la salut física o psicològica de la mare. En cas, però, de malformació del fetus, la gestació haurà de seguir. Amb aquesta normativa -la més restrictiva d'ençà de la democràcia- el Govern del PP no només es proposa reduir el nombre d'embarassos no desitjats -cosa que està per veure-, sinó també defensar el dret de les persones discapacitades, tot un acte d'hipocresia ateses les retallades en la llei de dependència.
Un altre pic, doncs, només les dones amb poder adquisitiu podran avortar marxant a l'estranger, mentre que moltes altres hauran de recórrer a pràctiques clandestines perilloses per a la seva salut. Així, el gènere femení haurà de reviure el calvari que el persegueix des dels inicis de la humanitat. Ja el Gènesi supedita el naixement d'Eva a Adam: "De la costella que havia pres a l'home, el Senyor va fer-ne la dona, i la presentà a l'home". Un cop vinguda al món, Eva, temptada pel dimoni en forma de serp, s'atreví a menjar el fruit prohibit de l'arbre edènic del coneixement que no dubtà a compatir amb el seu company. Aleshores, Iahvè no escatimà injúries contra ella: "Et faré patir les grans fatigues de l'embaràs i donaràs a llum enmig de dolors. Desitjaràs el teu home, i ell et voldrà dominar". Per haver-li fet cas, Adam també va rebre: "Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front [...]". Fou així com diguérem adéu a les bondats del paradís.
En la mitologia grega, la dona, representada per Pandora, també és vista com la perdició de la humanitat. Segons Hesíode, Zeus ordenà crear-la per castigar la desobediència dels homes, els quals s'havien deixat dur per Prometeu, el seu benefactor. Havent-se casat amb el germà d'aquest, Epimeteu, aquell "terrible engany" de gran bellesa tampoc no va poder reprimir la seva curiositat en obrir una capsa que contenia totes les desgràcies. Tan sols va estar a temps de retenir l'esperança, la qual pot esdevenir també una desgràcia en cas de frustració -d'aquí vendria la famosa expressió "l'esperança és el darrer que es perd".
El mite de Pandora no fa més que reflectir la misogínia imperant en la societat grega. La dona era considerada com una eterna menor d'edat de comportaments estranys per culpa del seu úter o hystéra (les darreres parts) -a partir d'aquest ètim la medicina moderna encunyaria el terme histèria, ja aplicat també, però, a l'home. Al segle I aC Virgili atiaria els prejudicis envers el gènere femení amb una frase de l' Eneida : uarium et mutabile semper femina (la dona sempre és una cosa inconstant i mudadissa). La seva versió més actual i cèlebre arribaria al segle XIX de la mà de l'òpera italiana Rigoletto de Giuseppe Verdi: La donna è mobile, qual piuma al vento, muta d'accento e di pensiero (La dona és voluble, com una ploma al vent, canvia de paraula i pensament).
Ara la dona continua estigmatitzada pel mateix "mal uterí". Mentre l'Església li recorda les seves obligacions conjugals, l'Estat, amb la nova llei de l'avortament, li coarta la seva autonomia reproductora. I perquè tengui ben present quin ha de ser el seu rol, només li faltava la LOMQE, una llei que, en un Estat aconfessional com el nostre, recupera la preeminència de la religió a les escoles.
