Letícia i Bizarrap
Diu la periodista Pilar Eyre que els reis d’Espanya “podrien divorciar-se”. Quan es van casar, fa anys, van sortir publicats alguns detalls de l’acord matrimonial: en cas de separació, els principals actius de l’empresa, és a dir, els hereus, passaven a ser de la Corona. És la millor manera de mantenir una mare lligada a la pota del tàlem nupcial. Dir-li que si fot el camp es queda sense fills.
En tot cas, ara els divorcis famosos tenen un abans i un després (de Shakira). Si la Pilar Eyre no s’equivoca, aviat, a Twitter, el populatxo podrà distreure’s de la pujada del preu de les hipoteques escrivint si és #teamletícia o #teamfelip. I a la tele ens explicaran que les votacions van molt igualades. I tindrem –ho somnio– una cançó protagonitzada per ella amb un Bizarrap de sang blava que li faci els cors. Qui diu un Bizarrap diu un Valtònyc. L’estil poètic que ha inventat la diva de Barranquilla (fer una cançó de la nota de veu que enviaries a l’ex a les cinc del matí des de Luz de Gas) ha de contenir, per força, la figura poètica anomenada calembour. El “perdona que te sal-pique”, vaja. En el cas monàrquic que ens ocupa hauria de dir així: “M’emborratxa el Borbón amb gel, prefereixo aigua, no cal tocar el cel”. Versos als quals podria seguir: “No beguis in-fanta de llimona, que sembla molt fina, però no és Cris-tal·lina”. Jo trobo, en fi, que caldria continuar (per fer la referència del Twingo i el Rolex) amb una menció a Eva Sannum, ex del monarca. Podria ser: “Si vols dormir bé, ja ho diu l’Estivill, cal treure’s la nòrdica i dormir conill”.
Cap referència a allò que les dones facturen, perquè en aquest cas, el cas monàrquic, les dones no pinten res. Ara bé, si vol fer una mica de sang (de la normal, no blava), sempre pot acabar amb: “No et mous, et trobo massa pre-parat”. Ho petaria.
