En un món tan interconnectat, una sequera a Etiòpia pot generar una onada d’emigració cap al Nord; els seus integrants poden ser assaltats pel camí, al seu pas per Líbia, per exemple, i poden morir amb les costes d’Europa a la vista. Aquest supòsit no ens mouria a res que no fos condemnar l’etíop famolenc a morir de fam a Etiòpia: és tot al que estem disposats a fer per ell, pels seus fills, pels condemnats de la Terra. Enmig de tot, però, estem raonablement satisfets d’haver aixecat una civilització com la nostra, que enarbora l’estat del benestar com a emblema del poble elegit.
Una altra cosa és quan la contradicció s’esdevé intramurs d’aquest poble elegit. La Història, aquí, congrega els interessos i els recursos de les grans corporacions –i de les no tan grans–, els de les classes treballadores –només intermitentment–, els de qualsevol grup interessat a sobreviure en el si d’aquesta civilització. Aquí, el clima de bel·ligerància s’escalfa o es refreda per qüestions que en principi semblarien ben localitzades i sense gaire capacitat d’ampliar els seus límits.
Però també aquí, o sobretot aquí, el món està igualment interconnectat, i pot passar que una encalentida de tres o quatre nord-americans afecti els fonaments de la Unió Europea. En qualsevol cas, la presència de Trump a la Casa Blanca fa que sigui “imprevisible el que pugui passar en les relacions econòmiques internacionals”. Ho deia ahir aquest savi de la Història que és Josep Fontana. Davant la lucidesa implacable del senyor Fontana, vaig recordar que, uns dies abans, els mitjans de comunicació anunciaven que les perspectives per a les empreses mallorquines a Cuba no s’alterarien per la pujada de Trump al poder. Després, algunes notícies entelaven el panorama. Ara, no se sap què en pensen uns i altres. El que sí ha quedat clar, però, és que Trump pot entrar a la cuina de ca teva i causar-hi estropells. Sense oblidar que pot perpetuar la misèria dels fills de l’etíop que acaba de morir davant les coses europees.