Des del 2016, a Mancor de la Vall no hi ha banc, ni caixa. Les persones grans han de demanar que les acompanyin a Inca o algun altre poble del veïnat per acostar-se a una oficina bancària i fer una simple operació: treure o ingressar doblers, o consultar el saldo. Els caixers no estan a l’abast de tothom, encara que hi estiguin físicament. La població envelleix i té poc coneixements de les noves tecnologies.
El cas de Mancor no és únic. Més preocupant és, per exemple, la situació a Banyalbufar, on no hi ha ni sucursals bancàries ni caixers. Els habitants de Banyalbufar s’han de desplaçar fins a Andratx o Esporles. Una persona es pot quedar sense doblers i no tenir targeta, moltes persones grans no en tenen. Pot passar, també, que a la botiga o el bar del cap de cantó només acceptin monedes, i ara què feim? De cop, una persona es pot trobar aïllada en un món on tot rodola depenent dels interessos financers.
No és gens agosarat afirmar que l’exclusicó financera és l’avantsala de l’exclusió social.
El banc tradicional està en perill d’extinció.
Sense anar més enfora, l’antiga Sa Nostra ha tancat 87 sucursals bancàries en els darrers set anys. No han tingut en compte els seus clients més vells.
La premisa és cloure pany i deixar 800 metres de distància entre sucursal i sucursal. Per això, les oficines que estan més a prop unes de les altres tancaran tard o d’hora. En alguns casos, aquest mínim no es respecta.
La indústria bancària manté una política de concentració d’oficines i de reducció de llocs de feina. En aquests moments, a les Balears perillen 400 llocs de feina arran de la fusió del Banc Mare Nostrum amb Bankia. Les administracions s’omplen la boca defensant l’accessibilitat universal i fan passes per adaptar l’entorn als ciutadans amb discapacitats. Però s’obliden de l’accesibilitat universal que haurien de respectar els serveis bancaris.
Els representants sindicals diuen que el tancament de les sucursals no està justificat perquè el grup de les oficines tancades a les Illes a 15 de gener acumulava un benefici de prop de tres milions d’euros. Tampoc esta justificada l’exclusió social que implica la seva eradicació.