Li desitjo sort al nou conseller de Llengua
El govern de la Generalitat de Catalunya va prendre possessió fa poc més d’una setmana i té una nova conselleria, la de Política Lingüística, que prové de la segregació de la Secretaria del mateix nom inclosa a la conselleria de Cultura. És com si a l’Institut d’Estudis Catalans li haguessin extirpat la Secció Filològica per crear una acadèmia de la llengua catalana.
En el decret de creació del nou departament s’explicita que s’adscriuen a la nova conselleria la Institució de les Lletres Catalanes i l’Institut Ramon Llull, és a dir, la literatura se’n va del Departament de Cultura. En canvi, al decret també es fa explícit que resten adscrits al departament de Cultura l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) i l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC), entitats de dret públic que regulen els ajuts a la creació en totes les seves manifestacions, per exemple totes les subvencions a premis literaris, que es vehiculen a través de la ILC. Enlloc s’esmenten el Consorci per a la Normalització Lingüística, creat l’any 1988, i el Consorci del Centre de Terminologia TERMCAT, creat l’any 1985, entitats directament relacionades amb la llengua, adscrites al Departament de Cultura des de la seva creació.
Què li queda més al Departament de Cultura? La direcció general de Patrimoni, que vol dir, museus, monuments i equipaments; la direcció general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, que vol dir sardanes, gegants, castellers i totes aquelles manifestacions tradicionals que emanen del poble com és ara ateneus i associacions; la direcció general de Promoció Cultural i Biblioteques, de títol ben explícit; la direcció general d’Innovació i Cultura digital, les altres direccions generals que l’han format fins ara.
En els darrers pressupostos aprovats pel Parlament de Catalunya l’any 2023, el departament de Cultura arribava a l’1,6% del total. D’un pressupost de 476,8 milions d’euros, les tres entitats que ara passaran a formar la nova conselleria es repartien 72,3 milions d’euros. Ja l’any 2019 ens vam proposar i vam impulsar l’augment del pressupost de Cultura fins a un 2% del total dels pressupostos de la Generalitat. Ens hi hem anat acostant i el propòsit de l’anterior govern de coalició era el d’arribar-hi l’any 2025. Convé que, tot i la creació de la nova conselleria, Cultura arribi al 2%.
L’any 2019 vam convocar la Comissió Tècnica de Política Lingüística, presidida per la consellera de Cultura, que feia 5 anys que no s’havia reunit. Creada l’any 2011, el decret la definia així: «És l’òrgan col·legiat encarregat de garantir, mitjançant la Xarxa Tècnica de Política Lingüística, l’aplicació homogènia per part de tots els departaments de l’Administració de la Generalitat de la normativa lingüística i dels acords que adopti el Govern en aquesta matèria, així com d’acordar els mecanismes de cooperació en la implantació de polítiques lingüístiques interdepartamentals.» S’hi afegia també que s’ha de reunir, com a mínim, dos cops l’any. La seva efectivitat era mínima, bàsicament diria que perquè quasi cap departament hi creia.
L’any 2003, l’Institut d’Estudis Catalans va crear la Xarxa CRUSCAT, que es va posar en marxa sota la direcció de Francesc Xavier Vila. Es tracta d’una xarxa científica que té com a objecte d’estudi els usos, els coneixements i la representació de la llengua. La característica de la Xarxa des dels inicis i quan jo la presidia, com a vicepresidenta de l’IEC, és que agrupava representants de totes les seccions de l’Institut. Li desitjo sort al conseller Vila davant del repte de posar en marxa una conselleria nova que, segons el decret de creació de l’11 d’agost passat s’ha d’ocupar «de la promoció i el foment de la llengua catalana; de la implementació de la política lingüística que estableix el Govern i la coordinació de les accions i mesures dels diversos departaments; del desenvolupament de les polítiques per fomentar els usos de la llengua catalana en tots els àmbits de la societat i la disponibilitat de productes i serveis en català; de garantir l'ús de(l) català a les institucions». D'experiència en té molta. Que no li manquin bona recepció i col·laboració.
La llengua és el nostre tret distintiu com a poble i com a nació i és el fonament de la nostra cultura. És clar que la literatura és la màxima expressió de la llengua. Però, si separem la llengua i la literatura de la cultura, correm el perill de crear un abisme. Potser sí que cal una conselleria de Política Lingüística i potser sí que caldria una Acadèmia de la Llengua Catalana. Tots sabem d’on venim, on som i on no hem arribat.
