Se li havia de dir Nou Llevant
Ara mateix, s’hi poden comptar almanco nou grues que assoleixen l’alçada de les del temps de la bombolla immobiliària. Al Nou Llevant, una de les portes de Palma, cada setmana hi veus una grua o un edifici més. Són construccions noves de trinca, habitatges de luxe d’aquests que diuen que promouen la vida en comunitat: piscina, gimnàs, jardí envoltat de tanques, sales de reunions... La mitjana dels pisos més barats supera els 350.000 euros i s’hi ofereixen àtics en dúplex de tres habitacions per un poc més de tres milions. Amb aquesta actualitat i amb les perspectives de futur imminent, aquest barri no podia ser el Polígon de Llevant. Ja fa uns anys que se li va canviar el nom pel molt més pijo –i més bo de vendre– de Nou Llevant.
La història de les darreres dècades a les Illes està plena de canvis de topònims cap a noms que idealitzen el lloc com a passa prèvia a una gran operació especulativa. Per això, una arrufa el nas en recordar el vídeo de José Hila, ara batle i aleshores regidor d’Urbanisme, explicant a peu de carrer, el 2017, els projectes de Cort per al barri de Nou Llevant. Hi diu Hila: “Si no fóssim un govern d’esquerres i els socialistes no estiguéssim a l’Ajuntament, segurament això seria una zona d’especulació on es podrien construir habitatges de luxe”. Sí, és clar.
El cas és que ara ja els construeixen. N’hi ha que ja estan construïts. Cort parla més de districte –per això del projecte de zona per a la innovació tecnològica– que no de barri. Ningú ja no parla de polígon. Tot sembla preparat perquè l’operació funcioni: hi haurà una via d’entrada lenta a Ciutat que enjardinarà o suavitzarà el pas dels rics del Nou Llevant cap al mollet del Portitxol i els locals cool del Molinar. Hi ha el Palau de Congressos, hi haurà la Caixa de Música i, just darrere, Can Ribas com a espai d’arts escèniques. Al davant, el Nou Llevant té la mar.
D’aquí que s’hi van llançar com a corbs els fons d’inversió que ja són els grans promotors de la zona. D’aquí que, amb els preus dels nous pisos, la venda majoritàriament es fa a estrangers (del nord, és clar) que hi volen invertir i/o passar-hi uns dies quan els ve de gust. A alguns dels vells edificis socials de l’antic Polígon de Llevant (ara Nou Llevant) ja s’hi veuen cartells colossals on es promet el finançament màxim. I no cal ser gaire entès per endevinar que d’aquí a no res, a les famílies més vulnerables que habiten els blocs dels anys 70, els oferiran uns milers d’euros pels seus pisos vells, que reformaran o esbucaran per fer-los de nou i vendre’ls a un milió. Amb el que els hauran pagat per la vella casa, aquestes famílies del Polígon de Llevant no en tindran una altra.
Aquest canvi a una de les entrades a Ciutat és la idea de la Mallorca més neoliberal feta realitat: ens canviam el nom, ens posam guapos, ens feim famosos, cridam el luxe i el capital internacional i en treim una nul·la rendibilitat social. Més ben dit, hi perdem, perquè a veure qui de la classe treballadora podrà tenir accés a un habitatge digne, això que és un dels drets humans.
