Li ho va revelar el ‘capo’?
Madrid és una capital d’una gran densitat cultural. I si començ així és perquè crec que la cultura és el gran tret definitori de les ciutats, dels països. Té molt per admirar i sentir, per més que un embull de qüestions polítiques i econòmiques de vegades ens indueixi a percebre-la sentimentalment molt allunyada. Però els provincians faríem bé de no deixar-nos enterbolir la mirada per qüestions de gran importància, és cert, tant en els seus continguts com en la seva recalcitrant persistència: la política, la justícia, la corrupció, la llotja del Bernabéu... Perquè també hi ha una ciutat amb una història puntejada d’episodis heroics. I, en el present, algunes breus allaus de gent jove, honesta, disposada a redreçar tantes coses com els sigui possible. Les persones pertanyents a aquestes allaus que servidor conec et parlen d’Espanya amb una voluntat sagnant de trobar els itineraris que ens menin a la solució de les grans qüestions. “De la gran qüestió”, puntualitza un d’ells, segur que la qüestió catalana és l’apriorisme ineludible perquè les coses arribin algun dia a trobar el seu lloc.
Llevat d’aquestes notables excepcions, hi ha una realitat mala de desencallar: el nou Madrid té més interès en Nova York i Londres que en Barcelona. Vull dir que se sent més prop d’aquelles immenses metròpolis que no del cap i casal de Catalunya. Amb Catalunya, a molts els basta relacionar-s’hi amb alguns sentiments de rebuig perfectament codificats, distribuïts arreu per partits polítics forts o que se’n volen reforçar –“Ni son todos los que están ni están todos los que son”–; i per la majoria de caixes de ressonància mediàtiques, de sonoritat atordidora.
Deu seu per això que, just empujat al cim del PP, Núñez Feijóo, parlant de Catalunya, diu que la independència “és impossible”? Tots podem entendre que sigui difícil, que sigui desitjable o del tot indesitjable, però impossible... per què? Qui li ho degué revelar? En qualsevol cas, deu haver sentit la necessitat de pujar un escaló més en la torre de l’abjecció política, des de la qual es poden llançar tota casta de prèdiques sense una ínfima pàtina de veracitat. Llevat que aquesta informació li hagi arribat per mitjà del capo Marcial Dorado, amo del iot amb el qual anaven a navegar plegats per les costes gallegues.
Guillem Frontera és escriptor