Lideratge públic i consens social
En una economia del coneixement en plena transformació disruptiva i accelerada és imprescindible que els governs i les empreses retinguin i desenvolupin constantment les seves capacitats i coneixements per tal de poder liderar i gestionar els processos de planificació estratègica que assegurin el benestar social i la prosperitat futurs. Encara més, tal com asseguren Mariana Mazzucato i Rosie Collington: “Aquesta qüestió –la capacitat de les organitzacions per respondre a les necessitats i els desitjos dels ciutadans– és fonamental per a la democràcia, com també per a la innovació (...). Enfrontar-se als grans reptes actuals exigeix, per descomptat, que els governs treballin en col·laboració amb les empreses, però fer-ho amb eficàcia exigeix que les organitzacions del sector públic siguin capaces de comprendre el seu entorn, decidir amb qui és millor col·laborar i gestionar els contractes necessaris. Res d'això no és possible sense una capacitat i unes competències internes dinàmiques”. 'Ideas', El País, 7/1/2024.
En el cas de les Illes Balears, presentem tres qüestions que ens permeten situar la nostra comunitat en termes relatius, és a dir, respecte de la resta de comunitats autònomes quant a les seves capacitats i coneixements, per tal de gestionar un tema estratègic tan important com pugui ser la gestió dels fons públics europeus.
1. La gestió dels fons Feder durant el període 2014-2020
Les Illes Balears van executar el 93% dels fons Feder (2014-2020), un percentatge molt per sobre del 58% de la mitjana estatal. També tenim altres indicadors: increment del PIB en 754 milions, augment de l’ocupació en 5.248 llocs de treball i increment del PIB per càpita en 700 euros, per la qual cosa, Félix Pablo Pindado i Rosario Sánchez Grau conclouen que “només Galícia obtindria uns resultats millors, si bé l’ajuda Feder assignada a aquesta regió multiplica per més de sis la corresponent a les Illes Balears (...). Aquests resultats tenen la utilitat de posar de manifest la propensió més gran de l’ajuda Feder per generar efectes econòmics positius a les Illes Balears gràcies a un enfocament molt encertat de la planificació inicial realitzada”. (Vegeu: requadre I-1 de la Memòria del CES sobre l’economia, el treball i la societat de les Illes Balears referida a l’any 2020).
2. Com s’aprofiten els nous fons Next Generation
Tenint en compte que les Illes Balears aporten un 2,5% al PIB de l’Estat, en termes de projectes tractors, del total de 746 autoritzats pel conjunt de CA, les Balears hi participa en 27, la qual cosa representa un 3,6% del total; i per un total de 24.313 milions d’euros consignats pel conjunt de CA, les Balears té autoritzats projectes per una quantia de 982 milions d’euros, la qual cosa suposa el 4% del total, ambdues xifres per sobre de la seva participació en el PIB de l’Estat. (Vegeu: informe del Pla de recuperació, transformació i resiliència del regne d’Espanya. Setembre de 2023).
3. Grau d’adequació dels fons Next Generation a les necessitats de la societat de les Illes Balears
El Pla de reformes parteix de quatre eixos transversals (transició ecològica, transformació digital, cohesió social i territorial, igualtat de gènere), els quals es despleguen en 10 polítiques palanques, entre les quals destaca la referida a la modernització i digitalització de l’ecosistema de les empreses. Aquesta palanca inclou el component 14 referit al “Pla de modernització i competitivitat del sector turístic”.
Com no pot ser d’una altra manera, ja que aquest component 14 penja de la palanca referida a la digitalització i modernització de les empreses, és probable que aquest ‘Pla turístic’ estigui en certa manera esbiaixat cap a recollir d’una manera especial les necessitats de les empreses. És per això, que en el cas de les Balears, caldria tenir en compte que aquesta aposta per a la planificació estratègica del sector turístic que reclama el Pla de reforma hauria d’estar liderada pel Govern de les Illes Balears, a través de la seva Oficina de Planificació Estratègica, en què el diàleg amb la UIB i el seu capital científic i la societat civil ha d’estar garantit per tal de recollir totes les opcions que la nostra societat ja planteja: límits als creixements, capacitat de càrrega dels territoris insulars, establiment de mecanismes de transició que puguin facilitar possibles propostes de decreixement turístic (eliminació de places obsoletes i il·legals) i diversificació econòmica per fer més sostenible el nostre model de creixement. (Vegeu: Dictamen 5/2000 sobre L’estudi sobre la prospectiva econòmica, social i mediambiental de les societats de les Illes Balears a l’horitzó 2030 (H2030) del Consell Econòmic i Social (CES) de les Illes Balears).
