Els límits del Manifest Circular

Un espectre recorre les Balears: l’economia circular. Tot és economia circular, avui dia. És la nova paraula-idea-concepte de moda. Tot i que a hores d'ara tots sabem de què es tracta, una breu explicació per a un possible despistat dels tres principis bàsics de l’economia circular: dissenyar els productes per evitar-ne els residus i la contaminació, ús continuat dels productes i els materials (reciclatge) i regeneració del ecosistemes naturals mitjançant l'ús de materials i energia renovable. En altres paraules, passar d’un sistema lineal de produir-consumir-llençar a un de circular en què els productes es fabriquen durables, estan en contínua reparació, es reutilitzen i, finalment, es reciclen.

Mentre que la proposta de l’economia circular té uns quants mèrits indiscutibles, no es tracta en cap cas d’una panacea, perquè té límits com a manera d’assolir la sostenibilitat. D’aquests límits en parla un article de la Harvard Business Review publicat fa poc, The límits of the ‘sustainable’ economy (Mayers, Davis i Van Wassenhove, HBR, Juny 2021): el reciclatge, la durabilitat, els materials, l’energia renovable i els models alternatius de consum tenen tots límits en el paper que poden jugar dins l’economia circular i per a la sostenibilitat. L’article és ple d’exemples i evidències d’aquests límits. Aquí en mencion només uns quants: (i) tots els materials es degraden, el cercle infinit és impossible, i de residus n’hi ha un munt, cosa que fa de la recollida una tasca d’alta complexitat i alt cost; (ii) la durabilitat dels productes és difícil d’aconseguir, entre altres motius, per les modes i l’aparició de noves tecnologies; (iii) els models alternatius de consum que sovint formen part de la proposta circular tenen, a vegades, efectes inesperats: l’aparició i creixent importància de mercats de productes de segona mà podria tenir la conseqüència de generar més producció i consum, no menys (gent que no compraria un producte nou, el compra de segona mà perquè és més barat, i els guanys de la venda poden servir al venedor per comprar-ne un de nou).

Per tot això, Mayers i companyia ens avisen que, malgrat el seu potencial, seria un error centrar-nos en la gestió circular sense solucionar el que consideren que és el problema principal per aconseguir la sostenibilitat: l’excés de consum que hi ha a les societats avançades avui dia. I això és, crec, especialment cert a les Balears, on els límits de l’economia circular en el foment de la sostenibilitat (ecològica i com a negoci) haurien de quedar clars. Primer, pel fet que en el turisme la majoria dels béns són serveis, no productes tangibles, amb les dificultats què això suposa per a la gestió circular. Això no vol dir, és clar, que no hi hagi marge per reciclar i rehabilitar. Per exemple, reduir el consum d’aigua i energia per turista (i resident) és, sens dubte, factible i necessari; rehabilitar enlloc de construir de bell nou, també. Però això no ha de tapar el que ha estat el problema principal aquestes darreres dècades per a la sostenibilitat turística a les Balears: la pretensió de tenir cada cop més i més turistes, amb tot el que això suposa (més vols, més creuers, etc.). Vaja, l’excés de consum de què parlen Mayers i companyia.

Aquest excés de consum en el sector turístic és una realitat que copsam clarament a les Balears (estic pensant, és clar, en l’entorn prepandèmia i, previsiblement, postpandèmia). L’excés de consum turístic a les Balears vol dir massificació i congestió, negatiu per als residents però també per a la indústria i el negoci en conjunt. I la proposta circular no diu gaire sobre aquesta massificació i congestió. La proposta circular va adreçada a la gestió individual de les empreses i les seves cadenes de valor (els seus proveïdors i distribuïdors), però no a la destinació i la totalitat de les empreses en el seu conjunt. I això fa que els incentius individuals que tenen les empreses a voler continuar incrementant el nombre de clients ni es discuteixin. Vist així, l’economia circular seria un pegat i no una vertadera solució a un dels principals i tradicionals problemes econòmics i socials de les Balears, la massificació turística.

Aleix Calveras Maristany és professor de la UIB