Lladres amb D.O.

Llegim a l’ARA un article interessantíssim sobre els productes més furtats als supermercats. Tothom que freqüenta els bars de vins o botigues especialitzades sap que els treballadors obren bé els ulls quan entra una parella, un dels quals porta una motxilla grossa. L’un distreu els treballadors i l’altre, mentrestant, omple la motxilla (que a dins té un recipient com de paper d’alumini perquè les ampolles no activin l'alarma) procurant que el preu total no superi la xifra concreta que converteix el furt en robatori. La majoria d’aquests productes són per vendre. El cas és que, gràcies a la peça, podíem saber el següent: “L'estudi apunta que hi ha un nexe comú en els furts que és independent de la comunitat d'origen: a tot arreu predominen els productes locals i autòctons, com ara els vins canaris a les illes Canàries o els licors balears i el formatge de Maó a les illes Balears. En aquest sentit, a Catalunya, el producte més destacat que desapareix dels supermercats amb freqüència és el cava”.

Quina il·lusió. Els lladres fan el que no fem nosaltres. Consumir productes locals. Fem un monument a aquests amables lladregots que roben menges i beuratges d’aquí. Ja m’agradaria a mi que en alguns restaurants, que et roben d’una altra manera, també tinguessin en compte aquesta qüestió.

Ara bé. Tot i que a l’article se’ns expliqui que roben cava, entenc que no se cenyeixen a aquesta D.O. Les bombolles catalanes són complexes. No m’imagino un dels lladregots dient: “Escolta, amor, et sembla que furti, també, un Corpinnat? Té una acidesa i unes notes de pastisseria per morir”. I l’altre contestant: “Oh, i tant, vida, però no et descuidis aquest Clàssic Penedès i aquest Ancestral”.