La llei d'habitatge, el PSOE i La Sexta

Es parla aquests dies de En los márgenes, la primera pel·lícula de Juan Diego Botto. El film és un homenatge a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i s'atreveix a tocar un tema perillós per als professionals del cinema: la violència social de les polítiques neoliberals. A tots els que l'han vist, la pel·lícula els emociona. Évole l'ha elogiat a Twitter i els ministres del PSOE que van ser convidats a la preestrena (Iceta i Rodríguez) en van sortir molt commoguts.

El cas és que en una de les entrevistes de promoció que estan fent al director li han preguntat si no li resulta trist que la llei d'habitatge continuï “empantanegada”. I Botto respon que sí i que aquesta llei d'habitatge pot salvar literalment la vida de desenes de milers de persones i fer que surtin del cicle inevitable de la pobresa al qual et condemna estar sense sostre. I afegeix que és imperatiu que aquesta llei s'aprovi.

El periodista d'El Mundo que l'entrevistava va fer servir una d'aquelles paraules màgiques que protegeixen qualsevol informador d'informar d'alguna cosa que pugui incomodar els seus caps o, en aquest cas, els amos del seu mitjà: “empantanegada”. Què carai vol dir que la llei d'habitatge està empantanegada? Doncs bàsicament que, tot i que ja està pactada pels socis, Podem (igual que ERC i Bildu) vol que surti i el PSOE no.

Per què el PSOE no vol tirar endavant la llei encara que faci plorar els seus ministres? Poso un exemple que tots els lectors de l'ARA entendran. ¿Recorden aquell alcalde tan progre que va tenir Barcelona que es deia Joan Clos i que va arribar a ser ministre d'Indústria? Segur que sí. Avui Clos és president de l'Associació de Propietaris d'Habitatges de Lloguer (Asval) i de la Federació Internacional de Professions Immobiliàries. Socialistes al capdavant de patronals; la història universal de la socialdemocràcia, però en fi, tornem al que dèiem. El cas és que tots dos lobis de propietaris estan en contra de la llei d'habitatge. De fet, Asval va considerar una mala notícia per al mercat l'acord entre PSOE i Podem per regular els lloguers. ¿I saben qui participa d'aquestes societats? Ni més ni menys que el fons Blackstone, un dels principals propietaris d'Espanya. ¿Entenen per què al PSOE no li agrada la llei?

I ara es preguntaran què té a veure amb això La Sexta, la cadena d'Atresmedia destinada a audiències progressistes. Per desbloquejar l'“empantanegada” situació, la ministra de Drets Socials i secretària general de Podem, Ione Belarra, va demanar als moviments socials que es mobilitzin per obligar el PSOE a desbloquejar la llei, raonant que cal que al govern no només el pressionin els bancs i els fons voltor, sinó també la societat civil. El cas és que fins i tot els mitjans de dretes, ferventment contraris a la llei d'habitatge, van explicar que Belarra cridava a la mobilització per tirar endavant la llei. Tot i això, com va analitzar Manu Levin en detall dijous passat a La Base, La Sexta va explicar que Podem cridava a la mobilització contra els seus propis pressupostos. I aquesta vegada no va ser Ferreras. Cristina Pardo i Iñaki López van repetir al seu programa fins a tres vegades que Ione Belarra crida a mobilitzar-se contra els pressupostos que acaba de signar. A La Sexta pretenien bàsicament confondre els seus espectadors intentant ridiculitzar una vegada més Belarra.

No pot ser que davant d'aquest exercici de manipulació periodística quotidiana els professionals de la informació d'esquerres mirin permanentment cap a una altra banda, reclamant comprensió davant la seva situació laboral o escudant-se en el fet que tots tenim morts a l'armari. O encara pitjor, que surtin en defensa de manipuladors i mentiders reincidents a canvi de rebre el premi del reconeixement que està garantit per a qualsevol periodista que ataqui Podem. Si qui ho fa els ha defensat alguna vegada, el premi sempre és més gran.

Permetin-me donar-los una dada, per acabar. El fons Blackrock (molt més gran que Blackstone) és un dels propietaris d'Atresmedia, Mediaset i el Grupo Prisa. Sé que no es poden demanar impossibles, ni als periodistes de plantilla que es juguin la feina escrivint contra els amos del seu mitjà, però potser els que han esdevingut referents per a molta gent d'esquerres gràcies al seu talent i de vegades també al seu valor, sí que se'ls pot demanar que deixin de defensar La Sexta i els seus manipuladors a sou (i quin sou). Juan Diego Botto s'ha estrenat com a director amb l'etiqueta menys comercial possible; diran d'ell que és un Ken Loach passat de moda (Boyero sap defensar bé el seu lloc de treball), i Olga Rodríguez (coguionista de En los márgenes) és la prova viva que es pot ser una periodista d'esquerres de referència sense vendre-li l'ànima a Ferreras. Amb cinc dels homes de Rodríguez Galindo es podria conquerir Sud-amèrica; amb més moviments com la PAH, amb més directors com Botto, amb més periodistes com Olga Rodríguez, tindríem una societat millor.