Llengua amable
Fa poc més de vuit dies, la presidenta Marga Prohens es va reunir per primera vegada amb la nova junta de l'Obra Culural Balear, presidida per Antoni Llabrés, i va explicar que les polítiques lingüístiques del seu Govern han de fer del català, segons ella, “una llengua més atractiva i amable”. Va fer servir aquestes paraules.
És, com a mínim, una idea extravagant. Cap govern del món occidental es planteja ni per un instant si ha de fer que la llengua del seu país sigui més o menys amable. De fet, parlar d'una llengua en aquests termes no té sentit. És, el català, una llengua poc amable? És esquerpa? És sulla, és malcarada? I el mateix pel que fa al seu atractiu. No és atractiva, la llengua catalana? És lletja? És mig figa mig raïm? És, tal vegada, un canterano, com va vindicar la mateixa presidenta en el seu discurs institucional del Dia de les Balears? O tal vegada ho podem entendre millor per comparació: com que a les Balears hi ha dues llengües oficials, català i castellà (però només una de pròpia, el català), s'ha de preocupar el Govern que el castellà sigui també més atractiu i amable? O ja ho és a bastament? És més amable, el castellà, que el català? A la gent, quan el pronuncia, no li cauen les dents ni li explota el cap?
És cert que, en els mesos que fa que governa (aviat farà un any, com passa el temps), el PP, amb el suport inestimable de Vox, han duit endavant un veritable programa d'amabilitats lingüístiques. Varen començar per treure el requisit de català de la sanitat pública, i aquesta mateix setmana han fet el mateix a l'Ajuntament de Palma: suprimir el català com a requisit per als funcionaris que hi fan feina. Deu ser perquè tot sigui més amable, i deu ser així, perquè la gent de Vox se senten tractats amablement i expressen la seva alegria per aquest motiu. Entre visita i visita a Son Banya, el generalet don Fulgencio va dir coses tan sensates com té per costum: “És una qüestió de dret humanitari [sic]. No permetrem l'apartheid del castellà. No vull obstacles per a la gent que vingui de fora”. Ara sí, així s'entén millor.
Resulta que el català no és una llengua, sinó un obstacle que es fa servir per violar el “dret humanitari” i sotmetre el castellà ni més ni menys que a un apartheid. La solució per evitar aquest atemptat contra els drets humans és que el català sigui tan amable de desaparèixer, fins i tot, del territori d'on és propi. Amb aquest objectiu tan atractiu, tan amable i tan digne d'elogi, el PP ha presentat també aquest setmana l'esborrany del pla Vera per a la segregació lingüística dels alumnes de l'escola pública, que es presenta com un pla pilot “voluntari” (però amb incentius per als centres que s'hi acullin) i que s'aplica només quan ho vol un mínim del 20% d'alumnes de cada nivell i etapa educativa.
Bé: aquest ja seria un bon exemple d'apartheid i de creació de guetos lingüístics. Segregar els alumnes per llengua significa promoure la fractura social, i sobretot, fer impossible el bon funcionament de l'escola pública (en benefici, naturalment, de la privada i d'unes concertades molt concretes). El tal general Fulgencio, en un moment d'arravatament, també ho va dir: “Em vaig ficar en política fa cinc anys per evitar que Mallorca, que les Balears, seguissin la via catalanista que estam vivint i que no ens agrada gens”. Em vaig ficar en política, diu.
Aquesta setmana s'ha produït una agressió lingüística greu contra una clienta d'una perruqueria d'Inca, només per haver volgut xerrar-hi en català. Aquesta és la societat amable que estan formant el PP i Vox, amb la presidenta Prohens al capdavant. És tot molt atractiu, també.
