La llengua de la salut

És inevitable que em vengui sovint a la memòria la figura de Pedro Jiménez Peinado, natural de Torreperogil, Jaén, que va caure a Mallorca després de fer el servei militar a Cabrera. La freqüència amb què el record és el resultat de la suma de l’amor que ens teníem –érem cunyats– i de la seva actitud respecte de la llengua del país. Va decidir fer vida a Mallorca i arribà a reorganitzar i dirigir la clínica Juaneda. Sense necessitat de fer-ne un principi polític, sense haver llegit Frantz Fanon, d’entrada va comprendre que, per al millor exercici de la seva professió, li era menester entendre i parlar el català. Al principi, quan encara no dominava aquesta llengua, entrava a les paraules com un toro furiós i s’hi obria camí amb autoritat. No volia que les seves mancances induïssin els seus interlocutors a canviar ells de llengua. De com va establir la normalitat i de com va establir-s’hi, sempre que en parlam, en família o amb els nombrosos amics que va fer, encara ens n’admiram. No hi hauria un perquè, ja que mai se’n va enorgullir i tota la gent que el tractava aviat s’hi va acomodar. El recordam més perquè l’actitud respecte de la llengua de molts de metges que venen aquí a treballar és tan vergonyosa, que els bons exemple acudeixen per recordar-nos que es pot ser d’una altra manera. La llengua, que en aquest país s’hauria d’emprar com en respiram l’aire, sempre seguit se’ns presenta com un problema. I no són tan sols els venguts de fora que la fan percebre així, però hi ajuda molt el seu menyspreu vers una cultura que ja hi era molt abans que ells.

No és tan sols un problema vehiculat per la sanitat, naturalment, però és possible que la sanitat –s’entengui bé: els grans grups en què s’han arribat a concentrar la majoria de serveis– són els que han adoptat una actitud més ultratjant i despectiva. Simplement, perquè ens declara inexistents. Si consultau els seus portals, comprendreu per què es pot dir així. En primer lloc (i això va al marge), contactar amb ells per telèfon sol ser una reproducció grollera del mite de Sísif. Al final escoltareu una veu encapsulada que us enviarà al punt de partida: com si Sísif, en assolir el cim amb la seva càrrega, es trobàs amb un gegant que el fes rodolar per avall i, a més, es rigués de la seva desgràcia. Però el que importa ara és l’advertència sobre els telèfons: tan sols sereu atesos en espanyol, anglès i alemany.