Sense llet per als nadons

Quan als alumnes de primer any d’economia els he d’explicar les estructures de mercat, sovint trobo complicat que pensin en exemples propers del que és un monopoli. Alguns –els més grans– parlen del tabac, Aena, o Renfe. D’altres potser mencionen l’OPEC, i com la seva estructura oligopolística afecta els preus del petroli i, en conseqüència, la inflació. Però, en general, ho veuen com un model de llibre, difícil de trobar en un món basat en la lliure, i a vegades brutal i extrema, competència. Malauradament, ara tindré un nou exemple dels efectes perversos dels monopolis, i els podré explicar que, degut a la falta de competència, milions de nadons del país més ric del món es troben davant d’un risc nutricional.

A principis de febrer, l’empresa de llet infantil de fórmula Abbott va tancar la seva planta de producció a Michigan, als EUA. La causa, una sospita d’infecció de diversos nens –dos dels quals van morir– després de beure la llet produïda en aquesta planta. L’Administració d’Aliments i Medicaments americana (la FDA) va investigar la situació i va publicar al març que s’havia trobat un bacteri, el cronobàcter, en diverses superfícies de la planta en qüestió. No està clar quan podrà reobrir, però el seu tancament ha posat en qüestió tot el sistema de subministrament de llet infantil de fórmula als EUA. 

Fins a l’any de vida els infants s’alimenten principalment de llet. De fet, en els seus primers sis mesos, aquest és l’únic aliment que prenen. I, fins a l’any, no poden beure llet de vaca. És a dir, si una mare no vol, o no pot, alletar, ha de basar l’alimentació del seu nadó en la llet de fórmula, com a mínim durant un any. Això és especialment rellevant als EUA, l'únic país industrialitzat que no disposa de permís de maternitat retribuït. Per tant, les opcions d’alimentar als infants amb llet materna per a les mares que treballen són més aviat escasses.  

Aquest és el mateix país on tres empreses productores, Abbott, Mead Johnson i Perrigo, tenen el 90% del mercat de la llet de fórmula. Per aquesta raó el tancament d’una planta d’Abbott, que controla gairebé la meitat del mercat americà, ha provocat una important manca d’un producte de primera necessitat per a moltes famílies. Amb els estants buits als supermercats i farmàcies, les escenes de pares i mares recorrent quilometres per poder preparar un biberó, o pagant fortunes a Ebay per mig quilo de llet en pols, ocupen els titulars dels principals diaris del país. Davant aquesta situació, el president Biden està fent servir una llei de seguretat nacional de la Guerra Freda –la llei de producció de defensa– per importar fórmula de l’estranger. A més de l’estructura monopolística de mercat, hi ha també importants impediments en la legislació americana al lliure comerç de la llet en pols. De fet, el 98% de la llet consumida es produeix als EUA mateix. És a dir, de lliure en té poc, aquest mercat.

Més enllà d’aquestes barreres al comerç, el mateix govern americà, teòricament molt compromès amb la lliure competència, contribueix al monopoli de les llets en pols a través del programa WIC, que ajuda famílies de baixos ingressos a obtenir llet artificial per als seus nadons. Aquest programa compra més de la meitat de la llet produïda, i ho fa principalment a l’empresa Abbott, que, a canvi de rebaixar els preus, s’assegura ser el principal productor del seu mercat. I el cost acaba recaient sobre les famílies, o les potencials noves empreses que vulguin produir llet en pols.  

Sovint pensem que els monopolis són cosa del passat, però cada cop són més les empreses que obtenen els seus beneficis del fet de tenir poder de mercat. Les grans tecnològiques, com Amazon, en són un exemple, però també passa en altres indústries com el tèxtil o les llaminadures. Les conseqüències d’això ens afecten a tots, des dels salaris que reben els seus treballadors fins a les barreres d’entrada que imposen a nous emprenedors, passant pels preus que paguem els consumidors i els efectes dòmino com el que viuen ara mateix les famílies americanes.

L'única opció per evitar aquestes situacions, i l’abús de poder sobre els ciutadans, passa per defensar la competència en els diferents mercats, amb organismes independents que lluitin contra les estructures monopolístiques i els acords deslleials entre empreses. Diversificar la indústria i evitar la concentració de mercat és imprescindible per la qualitat de vida, des del mateix bressol.