Els de lletres
Ja entenc que en moltíssims instituts s’intenta promoure que les noies, a quart, triïn ciències, perquè n'hi ha poques que ho facin, i algunes no són conscients de les pròpies capacitats. No es promou tant, en canvi, que els nois triïn lletres, tot i que n’hi ha pocs. Ja sabeu que des de la bancada de ciències es diu que “les ciències són més difícils que les lletres” i que “un de ciències es podria passar a lletres, però un de lletres, a ciències, no” i que “el que val, val, i el que no, cap a lletres”. Des de la bancada de lletres se cita Unamuno i el “que inventen ellos”.
Us parla la que va saber que aniria a lletres des de l’escola bressol, la que, certament, no val per a ciències, tot i que les admiri per la part de poesia que tenen i perquè els inventors són meravellosos. Però deixeu-me dir, en descàrrec lletraferit, que això de les lletres és com la cuina. Cuinar ho pot fer tothom, però només uns escollits (apassionats i amb talent) poden cuinar de manera immortal.
Es queixen els alumnes del sistema educatiu. Diuen que memoritzen a l’ordinador fent simulacres d’examen tipus test, regurgiten, aproven i obliden. Diuen que no saben per a què serveixen les coses que han d’estudiar. “Serf de la gleva”, “sistema digestiu”, “equació de segon grau”, “Barroc”. Diuen que fa calor a l’aula i que les cadires són de la postguerra. Però precisament, els que a quart faran llatí i filosofia poden dir, amb tota propietat, que sí, que sí, que ells han triat assignatures que no serveixen per a res. Una llengua morta que només parlen alguns capellans? La història del pensament? Avui és el dia de les llibretes noves, de la promesa de bona lletra, de tots els bolis amb tap, encara. Avui alguns d’ells, d’elles, sobretot, coneixeran el llatí, aquesta llengua que et demana tant de matemàtiques, en realitat. Donaria el que fos per tornar-hi a ser.
