La llibertat que disgusta l'extrema dreta

PalmaL'extrema dreta ha comprovat aquesta setmana que la llibertat té dues cares, i que només n’hi agrada una. Els representants de Vox han fet bandera de la llibertat dels pares per decidir la llengua i l’educació dels fills, com si la formació dels futurs ciutadans fos una qüestió merament privada i no una tasca social. És precisament en l’àmbit individual on es troben a gust, sempre que es tracti només de les llibertats que poden exercir les persones blanques, espanyoles, catòliques, heterosexuals i capitalistes. Els individus de colors, els de ‘dubtosa’ sexualitat, els ateus, els que volen rompre Espanya i els esquerranosos irredempts no mereixen més llibertat que la de poder continuar respirant.

La cara de la llibertat que l’extrema dreta repudia és aquella que s’exerceix de manera col·lectiva en contra dels seus interessos. I ara tenim els diputats de Vox en estat de xoc i ben emprenyats perquè cap escola pública s’ha sumat al Pla de segregació lingüística –només ho han fet 11 centres concertats, els quals rebran més recursos econòmics. Vox no accepta aquest resultat i assegura que és culpa de la Conselleria d’Educació, que no ha incentivat la participació de més centres. Què volien? Que els equips que estan al capdavant de les escoles públiques no exercissin la seva llibertat? Que els obligassin a separar els infants per llengua?

L’extrema dreta exigeix ara a Educació que rectifiqui i garanteixi la llibertat de les famílies a triar la llengua en què s’han d’educar els fills. Però aquesta llibertat està garantida: basta que els matriculin a un dels 11 centres concertats que sí que estan disposats a fer-ho.