Llibres a la piscina
Abans la gent aprofitava l’estiu per llegir llibres gruixuts. El ritual manava passar per la llibreria a buscar algun patracol, fos clàssic o modern, fins i tot un best-seller de bon llegir al costat de la piscina. Aquí, a Can Picafort, em sorprenia la gran quantitat d’alemanys que llegien a les gandules, en comparació al poc afany lector dels nostres conciutadans. Després d’acabar els llibres, se’n desfeien molt alegrament, fins i tot abandonant-los a la platja o a la biblioteca de l’hotel. Als quioscs de platja de per aquí, a banda dels quatre llibres que arriben (en castellà), la resta són centenars de títols en alemany o anglès: els comerciants saben que els lectors que entren són sobretot de fora.
Sigui com sigui, ara a la platja veig menys gent amb el seu llibrot, exquisit o ordinari. No cal dir que el telèfon mòbil ara s’emporta el botí de l’atenció del personal, i ho fa d’una manera més distreta. Si hom llegia sobretot per passar o matar el temps, ha descobert que amb el telèfon el temps passa més de pressa. També sembla que qui pot haver patit més el cop no és la literatura més exigent o literària sinó la que només pretenia entretenir. Ara més que mai, no només els llibres han de ser divertits, sinó que a més han de ser intel·ligents, i estar escrits d’una manera enlluernadora. Qualsevol cosa que no sigui això farà de la literatura un passatemps bescanviable.
A més, amb el llibre hom ha de ‘pedalejar’ mentalment: és com una llum que funciona amb una dinamo, la qual, però, depèn de nosaltres, de la nostra cervellera, per rutllar. Qui diu que no li agrada llegir, en el fons, el que hauria de dir és que no li agrada escoltar. Perquè en el fons els llibres només són veus, veus quietes, adormides, que parlen de coses formidables, però que per fer-se sentir necessiten la nostra energia. És aquest dispendi d’energia mental per fer-los sonar el que ens vivifica.
No sé si amb el temps la IA serà capaç de crear relats bons, contes tan formidables com els d’Alice Munro. Ara que hem sabut dels merders biogràfics d’aquesta autora, se m’acut que els llibres hauran d’acabar sent venuts vora de les comissaries, perquè abans d’emportar-nos un autor puguem anar a treure’n l’informe d’antecedents penals. Una autora que estava a l’altura dels estàndards morals de l’època (dins de la pàgina), hem descobert que (fora de la pàgina) era una infame. La IA potser no tindrà el teu talent, però almenys no serà còmplice d’estupre.
