Llibres, roses i un desig
L’any qui ve farà cent anys que la diada de Sant Jordi és la diada de Sant Jordi. L’any 1995 la Unesco va fixar-lo com a Dia mundial del llibre, i no és cap secret per a ningú que la tria d’aquesta data, el 23 d’abril, serveix alhora per retre homenatge a dos autors cabdals de la literatura occidental: Miguel de Cervantes, traspassat un 22 d’abril i enterrat l’endemà, i William Shakespeare, que va deixar aquest món on “el que és bonic és lleig / i el que és lleig és bonic” el mateix dia 23. No hi ha tanta gent, però, que sàpiga que aquesta iniciativa de celebrar el Llibre en una jornada festiva va sorgir gràcies a un valencià que vivia a Barcelona, Vicent Clavel i Andrés, fa ni més ni menys que noranta-nou anys.
Corria l’any 1923 quan aquest escriptor i editor presentava una primera proposta a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona. La iniciativa va néixer a Catalunya, va passar per Madrid i es va haver de guanyar l’aprovació d’Alfons XIII abans que el monarca fugís, nord enllà. A tall d’anècdota, sabem que els primers anys es va celebrar no el 23 d’abril, sinó el 7 d’octubre: aquesta era aleshores la data en què es pensaven que havia mort l’autor d’Alcalá de Henares. Poc després, aquesta informació es revisà i amb ella la data, que és la que celebram avui. El 23 d’abril del 2023, idò, farà cent anys que els llibres es casen amb les roses en una de les diades més entusiastes i genuïnes del calendari cultural i cívic dels Països Catalans.
Aquest Sant Jordi quasi centenari el viuré de manera especialment intensa: serà la meva primera Diada a la presidència de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, però no només. Serà, si tot va segons el previst, el nostre primer Sant Jordi col·lectiu sense mascaretes, d. C. (això vol dir: “després del Coronavirus”). Catalans insulars i peninsulars, del nord i del sud i encara de més enllà, tornarem a omplir places i carrers per celebrar la nostra cultura viva. Voltarem a la recerca d’aquella signatura, d’aquell llibre que fa setmanes que volem llegir i que ens hem estat de comprar, d’aquella rosa perfecta que encarna gairebé tot el que li volem dir a aquella persona. Tornarem a l’espontaneïtat, lluny de coes interminables i d’inscripcions, i gaudirem d’aquella conversa propiciada per l’atzar que fa dos anys era pràcticament impossible de concebre. Serem i farem cultura.
Quan falta només un any per celebrar el centenari d’aquesta tradició, m’enorgulleix constatar que la Diada de Sant Jordi està més viva i arrelada que mai. Que cada any arriba, feliçment, a més espais. I m’agradaria compartir el desig que el mateix passàs amb la literatura catalana: regalau, si voleu, llibres escrits i traduïts al català! Descobriu el boom de còmics que per fi s’han començat a publicar en la nostra llengua! Deixau-vos enamorar pels nostres clàssics i per les nostres noves veus, i també per l’excel·lència de les nostres traduccions! No seria fantàstic que en la diada de les lletres catalanes els llibres més venuts fossin llibres en català?
Sebastià Portell és escriptor
