Llits elevables i hotels obsolets
Amb l'inici avançat de la temporada turística (que s'anuncia com a històrica, com tot el que fan els futbolistes i els hotelers) s'han estrenat en alguns hotels de les Balears i Pitiüses. “No hi ha excuses per no implantar els llits elevables”, va proclamar, des del tron de conseller delegat de Melià Hotels Internacional, Gabriel Escarrer, ara fa més d'un any, mentre beneïa com a “molt encertada” la Llei turística del Govern Armengol. I així s'ha fet, tot i que ni tan sols les paraules d'Escarrer júnior han evitat la polèmica preelectoral entorn dels llits, ni tampoc el fet que alguns hotelers hagin continuat remugant pels racons. N'hi ha que reivindiquen com una proesa el fet d'haver avançat els diners que han costat els llits elevables (mentre esperen la subvenció del Govern que els ha de sufragar aquesta despesa). D'altres avisen que el fet d'haver hagut de canviar els llits (encara que sigui amb la despesa coberta pels doblers públics) els impedeix de fer res en matèria d'energies renovables o mesures mediambientals (és a dir: instal·lació de plaques fotovoltaiques, que també tenen pagada).
És un punt fortament discutible si s'ha de subvencionar una activitat econòmica tan altament rendible com el turisme a les Balears: com a mínim, és un fet que va contra la lògica de lliure mercat que els mateixos hotelers defensen. Però, vaja, suposem que sí, que s'ha de subvencionar. El mínim que podrien fer els beneficiats per aquestes subvencions seria acceptar-les amb una mica, ja que no d'humilitat perquè això els resulta impossible, sí almenys amb una mica d'elegància. Pensem en un altre punt de la Llei turística, el que feia referència al desmantellament i reciclatge dels hotels vells i obsolets: al final, serà el mateix Govern el que se'n faci càrrec, adquirint els hotels d'una i dues estrelles que ja no poden estar al mercat per convertir-los en finques de pisos, com a via per afrontar l'emergència d’habitatge que pateixen les Balears (a causa del turisme). Hi ha 15 milions d'euros de doblers públics per posar llits elevables, i Armengol va anunciar que es dedicarien 16 milions més, dels Fons Europeus Next Generation, a la compra d'hotels obsolets en allò que anomenen “zones madures” i “zones incloses dins el decret contra els excessos turístics”. Dit en un llenguatge menys eufemístic, zones destrossades i degradades, tant paisatgísticament com socialment (pel turisme).
La manera que tenen una bona part dels hotelers de rebre el que és un evident ajut als seus interessos (altra vegada, molt discutible) és queixar-se d'un excés d'intervencionisme i, fins i tot, parlar d'expropiacions. També en parlen des del PP, i recordem que la seva candidata a la presidència, Marga Prohens, va dejectar els llits elevables com “la major beneitura que s'ha vist en política turística”. Les kellys, les cambreres de pis, responen que la utilitat dels llits elevables és evitar que elles emmalalteixin. Elles han protagonitzat un episodi vertaderament referencial pel que fa al reconeixement de la dignitat d'un col·lectiu de treballadores, però també pel que fa al millorament del bé comú i la cohesió social. Precisament aquestes paraules, dignitat i bé comú, són algunes de les que falten en el vocabulari dels qui s'entesten a continuar esprement la gallina dels ous d'or fins que no quedin ni ous ni ouera. Tal vegada, ara que Prohens ha posat de portaveu de campanya un orador brillant com en Sebastiàs Sagreras, sabran trobar la manera de pal·liar aquestes mancances.
