Llogar habitacions
A Eivissa, les habitacions es lloguen per 650 euros al mes. Mallorca no n’està molt lluny, d’aquest preu. A Palma, més de 90 persones competeixen per llogar una habitació cada vegada que en surt un anunci. Són notícies dels darrers dies, però la realitat és que d’un temps ençà es parla de llogar una habitació tant o més com de llogar un pis. I quan sents que un centenar de persones hi competeixen, saps que una part significativa no són només persones, sinó que són famílies senceres, que viuen tots plegats amb els seus trastos dins una habitació d’un pis compartit. Així hi passaren el confinament. El dret humà a un habitatge digne, especialment a un país del qual se’n diu Primer Món com aquest, no es pot considerar un dret satisfet quan habitatge es canvia per habitació.
L’habitatge a les Balears és un problema que ens ha fuit de les mans. No el governam, no hi decidim, perquè hi ha massa gent al món que vol invertir a les Illes, i aquí ningú s’atreveix a posar límits a aquesta dèria inversora. I els inversors arreu del món són infinits, i la inversió crida més inversió, fins que s’acaba amb el negoci i amb el lloc. Ara, en aquest punt en què una part de la població illenca no pot llogar un habitatge i, com a molt, pot optar a competir per una habitació, els inversors compren i venen i lloguen cases sense tocar les Illes ni gairebé saber-les situar al mapa.
Aquí, no en queda d’altra que agafar el timó d’aquesta situació i no deixar-nos arrossegar només pel mercat. I limitar la compra als no residents és, ara com ara, la mesura més efectiva per aconseguir que els habitatges siguin per habitar-los i no per a l’especulació.
