“Llogateres” contra “propietaris”

Dissabte, a Barcelona, hi haurà una manifestació on milers de persones demanaran una reducció dels preus de lloguer. Hi haurà partits d’esquerres, membres “de la societat civil” i el Sindicat de Llogateres. Com ja hem constatat en alguna ocasió, les persones d’aquest sindicat es refereixen a si mateixes com a “llogateres” però, en canvi, no es refereixen mai a “les propietàries de pisos”, o “les banqueres”, o “les mosses d’esquadra” que fan desnonaments de “llogateres”. El genèric masculí, en el nou ordre lingüístic, es manté si el subjecte no ens cau bé. Podem parlar “dels emprenedors i les emprenedores”, però mai parlarem dels “assassins i les assassines”. En fi. La portaveu de les “llogateres” de Madrid va dir que estan considerant fer una vaga (les “llogateres” deixarien de pagar “als propietaris”) amb l'objectiu “d’abaixar el preu al 50%”.

El preu del lloguer, sobretot en grans ciutats com Barcelona o Madrid, és molt car i desproporcionat respecte als sous que “els empresaris” paguen a “treballadors i treballadores”. El preu de compra dels pisos (i, per tant, de les hipoteques), també. La pujada de l’Euríbor dels últims temps ha fet que moltes famílies amb hipoteques variables no hagin pogut aguantar-ho. Aquesta diferència de preus de l’habitatge entre comunitats autònomes mai es té en compte a l’hora de parlar de “solidaritat” interterritorial.

A cada legislatura ens parlen de quants pisos de “protecció oficial” construiran. A Barcelona, a menys que els facin a sobre de les Torres Negres de La Caixa, no hi ha espai. Sí, hi ha pisos buits. Però si s’incentiva fiscalment els propietaris, per què haurien ells de fer caritat a l’Estat si, per exemple, els fabricants d’aliments no en fan? És una trampa interessada, i poc resolutiva, voler mostrar “els propietaris” com uns voltors sense escrúpols que només tenen ganes de fotre i explotar “les llogateres”.