La Llotja ja no és un barri per viure-hi
El govern té el problema de la gentrificació, literalment, davant dels nassos:el té al barri que envolta el Consolat de Mar. Segons un informe de Palma XXI, un terç dels residents del barri palmesà de la Llotja n’han partit durant els darrers trenta anys, la població estrangera s’hi ha multiplicat per sis i un pis de manco de 75 metres quadrats hi costa entre 800 i 1.200 euros al mes. Comprar-ne un, de 120 metres quadrats, pot costar 700.000 euros de mitjana. A la Llotja, exceptuant un supermercat raquític, un 'badulake' i el mític Forn de la Glòria –on compren l’entrepà bona part dels funcionaris–, no hi queda cap botiga normal, de les que calen per viure en un barri. En canvi, només entre la plaça de la Drassana, la de la Llotja i l’avinguda d’Antoni Maura, hi ha 24 terrasses. I encara que tanquin prest tampoc no hi falten bars que obren fins tard: el renou de turistes –i alguns autòctons– gats que criden i vomiten i orinen pels racons continua cada nit fins ben entrada la matinada.
La Llotja ja no és un barri per viure-hi. Serveix per obrir-hi un bar i queixar-se quan fan tancar la terrassa a una hora raonable, per instal·lar-hi una botiga de drapets per vestir a un preu prohibitiu, per engatar-s’hi i cantar a ple pulmó, o fins i tot per treballar-hi. Però no és un lloc per viure-hi, ni per intentar dormir-hi a les nits d’estiu si no es té el son especialment profund. Val la pena que els palmesans hi passin més sovint, sobretot els de barris com Santa Catalina, el Jonquet, Canamunt i la Calatrava: podran comprovar com pot acabar el lloc on viuen, que de ben segur ja ha començat aquest camí. La Llotja és un avís, un senyal d’alerta de com pot ser el futur de bona part del centre de Palma, si no s’hi fa res.
