Llucifer i el bisbe enamorat

Els magazins matinals han començat temporada sucant pa en la història personal que ha transcendit després de la dimissió del bisbe de Solsona, Xavier Novell. Mediàticament i en línies generals, la notícia s’ha abordat des d’una perspectiva absolutament retrògrada, posant el focus en la dona que s’hauria convertit en la seva parella. En qüestió d’hores s’ha produït una batuda a internet i les xarxes socials per indagar la vida d’ella i el seu currículum. Conceptes tan normals com el fet de ser divorciada, haver viscut al Marroc, tenir dues filles, ser llicenciada en psicologia, fer ioga o escriure novel·les eròtiques i satàniques s’han convertit en excusa per a la morbositat, la maldat i les històries rocambolesques, fent-ne burla i erigint-la en una mena de diablessa que ha posseït l’ànima de l’innocent bisbetó. A Telecinco, en El programa de Ana Rosa, la presentaven en titulars com “la escritora satánica”, com si acabés de pujar de l’infern. El fet que Novell hagi optat per tenir una relació de parella consentida i amb una persona adulta ha generat molta més expectativa que les seves barrabassades sobre els homosexuals, els exorcismes i l’avortament. I també un agosarament especulatiu molt més atrevit que quan es produeixen abusos de menors per part de representants de l’Església. 

Com és habitual en informacions televisives que giren al voltant de l’Església catòlica, en comptes d’establir un discurs des de la perspectiva del sentit comú, el que fan és alimentar els deliris i conviccions que s’ajusten al sistema de creences de l’Església més retrògrada. Primer van parlar amb una veïna de Solsona, a qui van treure de la perruqueria i van entrevistar amb el cap moll i sense pentinar. “Tenía una mirada un poco rarilla”, apuntava la senyora, que assegurava ser fan del programa i sabia proporcionar els continguts que els hi agraden. “¿Qué le parece que ella sea una escritora de novela erótica?”, i l'obedient feligresa responia: “Bueno... todo ayuda”. A continuació, i com si es tractés de la televisió d’una altra època, Ana Rosa va entrevistar un capellà que assegurava fer exorcismes. “¿Puede ser que el obispo esté poseído?”, li preguntava Ana Rosa com si fos una opció real a considerar. L’home ho veia factible, i per demostrar-ho se centrava en la figura de la dona de qui s’hauria enamorat Novell: “Una mujer que habla de lo erótico y lo satánico con tanta liviandad, y que dice querer vivir la vida plena y disfrutarla lo más posible, está claro. ¿Quién identifica el placer con la vida plena? ¡Lucifer!” L’home advertia que el dimoni té el do de la clarividència i parlava de la dona com la representació del diable. I Ana Rosa li seguia la veta: “¿Existe el diablo que se mete en el cuerpo de las personas?" Tot plegat ha permès oferir a l’audiència un espectacle nodrit de misogínia, masclisme i homofòbia. Si d’alguna cosa ha servit el cas de Xavier Novell ha sigut per constatar que som una societat més reaccionària i morbosa del que ens podem imaginar.