La lluita de Mariana
Les estructures socials estan edificades sobre desigualtats que el mateix sistema manté, alimenta i legitima. Aquest sistema, amb les seves lleis i contradiccions, ha generat i continua generant precarietat laboral, baixos salaris i males condicions de treball. D'aquesta manera, la pobresa laboral continua arrelant-se a moltes llars i perjudicant especialment les dones, que continuen sent la baula més feble de la cadena de l'explotació i la pèrdua de drets laborals.
Una de les realitats d'aquest sistema contradictori del món laboral precari és la situació de les empleades domèstiques, que, encara que estiguin integrades des de fa una dècada en el Règim General de la Seguretat Social, el règim específic creat per a elles des de l'Administració suposa un no reconeixement d'alguns drets tan bàsics com el dret a la cotització. Per tant, les manté en la precarietat perquè continuen sense cotitzar pel que guanyen, a diferència dels treballadors per compte d'altri, i continuen sense tenir dret a assegurança de desocupació.
Dijous 30 de setembre, com va publicar El País, l'advocat general de la UE considerava discriminatori el règim laboral de les empleades de la llar a Espanya. El camí cap a aquesta petita gran victòria va començar el 2019 gràcies a una empleada de llar que va presentar un escrit a la Seguretat Social en el qual demanava cotitzar per tenir accés a la presentació per desocupació. La resposta de l'Administració negant-li a ella aquest dret, i, per tant, a totes les treballadores que estan en la seva mateixa situació, és el reflex d'aquesta contínua i absurda contradicció que, d'una banda, pretén erradicar qualsevol política o acte discriminatori basat en la desigualtat de gènere i, al mateix temps, mantenint i alimentant aquesta estructura que arrela en la societat les desigualtats contra les quals es pretén lluitar.
Les empleades de la llar i les cuidadores de les persones grans continuen sofrint en silenci tot tipus d'abusos i discriminacions per raons de gènere i de nacionalitat, i l'Administració, per la seva banda, negant-los el dret a la protecció per desocupació, participa activament en aquesta cadena d'explotació i de la no dignificació d'un treball.
El curiós és que moltes persones volen tenir un servei domèstic, disposar de persones que netegin les seves llars i que cuidin els seus majors de dia i de nit a canvi de salaris molt baixos i, algunes vegades, condicions difícils. Les empleades de la llar són persones molt necessàries, però sembla que dedicar-se a treballs domèstics les degrada i, per tant, resulta difícil pensar que han de tenir drets, encara que es destrossin el físic fent treballs que uns altres no volen fer però els exigeixen perfectes a salaris baixos.
“Faig feina com una boja. Vull els meus drets”, és tan simple i tan clar, i així va començar la lluita de Mariana i així ho va expressar. El seu petit triomf serà un gran triomf per a moltes dones invisibles, totes aquelles que es desgasten el cos a canvi d'un grapat d'euros.
