Lluny de Barcelona

La poeta Montserrat Vayreda era una de les millors i més fidels amigues de la meva família. Vaig tenir ocasió de compartir amb ella molts moments de celebració familiar, infinitat de converses sobre literatura. En vaig rebre consells quan començava a escriure, la vaig sentir recitar poemes amb la seva veu poderosa i vaig escoltar els seus arguments abrandats participant en polèmiques sobre qualsevol qüestió. Em va regalar petites pintures que simplement agafava de les parets de la seva finca de L’Antiga per obsequiar-nos quan la visitàvem. I ens va dedicar, als meus germans i a mi, poemes que improvisava amb la facilitat i el talent prodigiós que la van acompanyar fins al darrer moment.

És per a mi, doncs, una gran alegria que aquest any 2024 que acabem de començar sigui l’Any Montserrat Vayreda, segons han anunciat la Institució de les Lletres Catalanes i el departament de Cultura. Aquestes institucions, que han presentat aquest esdeveniment cultural fa només uns dies en roda de premsa, han explicat que amb la celebració d’un seguit d’actes que commemoraran el naixement de Vayreda volen aconseguir que la poeta empordanesa sigui coneguda, llegida i valorada arreu de Catalunya i se la situï, per tant, al lloc que mereix en el context de la literatura catalana contemporània, ara que fa cent anys del seu naixement.

Certament, a Figueres i a tot l’Empordà la figura de Montserrat Vayreda és molt estimada i la seva poesia és present a la majoria de les cases. Així mateix, les institucions i les entitats l’han homenatjada sovint i els entesos han reconegut el pes de la seva persona i de la seva obra.

Tanmateix, no puc deixar de constatar, amb tristesa, que figures tan destacades com la Montserrat, i la seva germana Maria dels Àngels, i fins i tot el gran mestre Carles Fages de Climent, encara siguin grans desconeguts per a la majoria de catalans, només pel fet d’haver fet la seva vida personal i literària lluny de Barcelona. I si això passa amb els escriptors empordanesos, m’imagino que deu passar d’una manera semblant amb les altres comarques allunyades de la capital.

Mai no és tard per posar-hi remei. L’Any Vayreda passejarà per tot el país l’exposició Montserrat Vayreda. Somio obrir camins entenedors i està prevista la publicació i reedició de quatre de les obres literàries de la poeta i escriptora. També és destacable el fet que el departament d’Educació crearà un espai web amb recursos i material didàctic sobre Vayreda, perquè els centres de primària i de secundària de tot el país puguin treballar la seva obra amb els alumnes.

Estic segura que la comissària de l’Any Montserrat Vayreda, la figuerenca Anna Maria Velaz, ha dirigit l’esdeveniment amb l’entusiasme propi d’una gran coneixedora de la figura homenatjada. I com ens convé la poesia de la Montserrat, en els temps que corren! Del poema Els amargats: "És que no saben / que tot val un esforç / que no hi ha res inútil; / que entorn de la tenebra / giravolta la llum, / i damunt de la cendra / guspireja la vida?"

Les institucions, els agents culturals i els mitjans de comunicació han de mirar més sovint més enllà de la gran ciutat. Tenim un país petit però molt creatiu, i els artistes han de poder optar –si això ho decideixen– a fer vida en el seu entorn natural, sense necessitat d’anar a la capital –quina cosa tan antiga– a conèixer persones influents o deixar-se veure als cercles literaris.