De "lo nostro" a un país de tothom

Portaveu de MÉS per PalmaJa fa molts anys que la societat de les Illes Balears està en un procés continu de transformació social, demogràfica i cultural. La bombolla immobiliària dels anys noranta va suposar la intensificació d’un model cada vegada més depredador del territori i de les persones. L’actual crisi ha suposat un punt d’inflexió que ens obliga a repensar-ho tot. Perquè res no tornarà a ser igual, cal construir un nou model econòmic basat en la prosperitat compartida i que garanteixi la cohesió de la societat de les Illes Balears.

Paral·lelament a aquest canvi de model, hem de fer una reflexió sobre quin país volem. És totalment insuficient tenir èxit a les eleccions cada vuit anys, gràcies a grans campanyes amb bones idees o a personatges nefastos com José Ramón Bauzá o Jaume Matas, que han mobilitzat com mai la societat. Si no hi ha continuïtat en el Govern durant més d'una legislatura, no arriba la transformació real i quedam en un bon preludi o en un dic de contenció de les nefastes polítiques conservadores. Ens cal molt més contingut ideològic i un relat pensat amb perspectiva, que transcendeixi les eleccions i que pensi el país a mitjan i a llarg termini. Un relat propi i solvent, pensat per la gent d’aquí i per a la gent d’aquí.

En primer lloc, hem de partir d’una vocació de majoria social. Hem de repensar les estratègies d'integració dels col·lectius més desfavorits (la renda social és un bon exemple d’ampliació dels drets de la ciutadania). Cal reforçar l'esquerra amb les següents premisses bàsiques: la igualtat d'oportunitats i la justícia social de tota la gent que viu a les Illes Balears. Si el principal objectiu de qualsevol persona és tenir una vida digna, un país cohesionat és aquell on la gent pot exercir els seus drets amb la seguretat que les institucions actuaran com una xarxa que li garanteix els mínims vitals i que cobreix les seves necessitats bàsiques (com per exemple la pobresa energètica).

Dins aquest relat la llengua catalana té un gran paper: ha de possibilitar noves oportunitats a totes les persones que la vulguin fer seva i esdevenir llengua d'acollida i de cohesió social. Que gent que no la té com a llengua primera la utilitzi de manera natural és un gran èxit col·lectiu i demostra els grans avanços que hem fet com a societat, des de l’escola i des de la xarxa associativa. Però la llengua, tot i ser important, no és l'únic element cohesionador: el nostre projecte nacional ha d’anar més enllà i incloure totes les persones que viuen a les Illes Balears, hagin nascut on hagin nascut, parlin la llengua que parlin. Com a ciutadans tenim un present i un futur en comú, i tant les institucions com la societat civil han de fer feina perquè tothom s’identifiqui com a mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer. En aquest context, és important superar els conceptes ètnics tan utilitzats "pels nostros" xerrant de "lo nostro" que, per exemple, "patriotitzen" eines d'integració com la cultura o com la llengua eclipsant la seva tasca normalitzadora, funcional i cohesionadora. L'objectiu és ser un país normal amb una societat arrelada i moderna alhora, oberta i plural.

No podrem construir si la justícia social i la igualtat d’oportunitats no arriben a tots els nostres ciutadans. Per això cal fer d’un discurs econòmic renovat la base de la nostra acció política. Hem d’incidir en diferents aspectes. En primer lloc, a garantir la justícia laboral: ha de ser un objectiu essencial acabar amb la precarietat i amb l’explotació dels treballadors, que afecten greument determinats col·lectius (sobretot dones, joves i immigrants). En segon lloc, un discurs molt més profund de reforç a les PIME, que són les principals creadores de llocs de treball a les Illes. No hem de caure en el perill de la política de la subvenció per perpetuar activitats econòmiques sense futur, sinó que l'administració ha de ser una autèntica caixa d'eines efectiva, transformadora i facilitadora del bessó econòmic. I en tercer lloc i, especialment important, l'aposta per la innovació, la matèria grisa i la diversificació econòmica, única manera d’allunyar-nos del monocultiu turístic que predomina actualment. Defensem l’economia d’un país modern, basada en la prosperitat compartida, que sigui capaç d'atreure joves i no d’expulsar-los, que estigui carregada de valors i que assumeixi la seva responsabilitat social envers el territori i envers les persones. Per posar-ne un exemple, la recuperació de l'edifici de Gesa podria ser un dels símbols d'aquesta nova economia

Per fer tot això possible, una de les principals assignatures pendents és resoldre el pèssim finançament que tenen les nostres institucions i que té repercussió directa en els recursos que dedicam a qüestions tan bàsiques com educació, sanitat i serveis socials. Cal fer una autocrítica seriosa perquè hem estat incapaços de fer entendre aquesta problemàtica a la societat. Ara bé, també hem de destacar que durant molts d'anys les patronals majoritàries com CAEB o la FEHM s'han mostrat indiferents amb relació a aquest tema. Supòs que el sucursalisme i l'alineació política conservadora d'aquests sectors han estat la causa d'aquest "oblit". Si volem avançar cap al país que volem, per tant, hem d'assolir un finançament digne i aconseguir que la ciutadania entengui com afecta aquest problema a la seva quotidianitat, al seu dia a dia. Cal, doncs, connectar aquesta mancança amb els desigs i les esperances de la majoria social.

A més, a part de la solvència que ha de ser inherent a les nostres polítiques, tot aquest relat ha de tenir com una de les seves bases l’honestedat. Des de fa anys ens aixecam cada dia amb la notícia de nous casos de corrupció que sempre afecten els mateixos, però que tenen unes repercussions funestes en la imatge que la ciutadania té dels servidors públics. Hem de continuar predicant amb l'exemple i transmetre honestedat dins la nostra acció política. No hi ha cap camí possible sense generar solvència i confiança en la política i en les polítiques.

Per acabar, no hem d’oblidar mai que el nostre objectiu és aconseguir la felicitat dels nostres conciutadans. La millor manera per tal que la gent confiï en un projecte és que la seva vida sigui millor. I per aquest motiu, cal compartir aquest relat amb la gent i la societat civil. Hem d'empoderar aquesta història col·lectiva de futur i construir un país de tothom i per a tothom.