La loteria no ens fa més feliços
Molts de vosaltres estareu llegint aquest diari amb un dècim de la loteria a les mans, i esperant a escoltar la ràdio o la televisió amb la il·lusió de ser una d’aquelles persones afortunades que acabin el dia amb 400.000 euros de més. Sense voler amargar a ningú, les probabilitats que això passi són més aviat baixes. Concretament, d’un 0,001%. Tenim el doble de probabilitats que ens caigui un llamp a sobre, i gairebé un 90% que no ens toqui res, malgrat haver jugat.
Tanmateix, més de set de cada deu adults juga al premi extraordinari de Nadal, la loteria més antiga del món –des de 1811– i la que dona un premi total més gran –més de 2.700 milions d’euros aquest any–. I no hi ha un perfil definit de qui juga: homes i dones, els que van sobrats de diners i també aquells que no arriben a finals de mes. A Catalunya, hi juguem més de 56 euros per persona. De les quantitats més baixes d’Espanya, però prou important per a aquells que, per exemple, tenen retards en el pagament de la hipoteca.
Però tot i que la loteria costi diners, somniar és gratis. I qui no s’ha preguntat alguna vegada què faria si li toqués la loteria? Un estudi recent de FEDEA ens dona pistes sobre la resposta. En general, si ens toca un gran premi de la loteria tendim a treballar menys. Com a mínim, per compte d'altri. Substituïm part del salari que rebíem pels ingressos del premi. Tot i la il·lusió, sabem que és poc probable que ens toqui i no tenim plans de despesa. Per això, si ens toca, guardem els diners al compte bancari. I no és fins passats els anys que prenem decisions financeres i immobiliàries, com posar els diners en fons d’inversió, cancel·lar deutes i l’habitatge habitual.
Si ens fem rics, paguem –o canviem– la casa. Però cada cop menys. Fa gairebé 15 anys que el valor del primer premi de la Loteria de Nadal –400.000 euros el dècim–, no ha variat. Va haver-hi un temps en què donava per comprar diversos pisos a una gran ciutat. Avui, a Barcelona no és un gran capital. En un món cada cop més car, ja ni la loteria de Nadal, la Grossa, o una herència inesperada, ens permet aconseguir el bé de luxe en què s’ha convertit l’habitatge.
Però fins i tot sabent que no és una decisió racional, o que en tindrem per a una casa, podem pensar que si guanyem la loteria serem més feliços. Aquí la recerca, de nou, ens planteja un mal escenari. Els estudis indiquen que, al cap d’un temps tornarem a ser igual de feliços –o infeliços– que abans de comprar el dècim premiat. Es coneix com a “adaptació hedònica”. Malgrat que ens passin grans coses, bones o dolentes, al llarg de la vida, les persones tendim a tenir un punt de referència de la nostra felicitat, al qual acabem tornant. Si ara mateix no ets feliç, que els nens de Sant Ildefons cantin el teu número no marcarà una gran diferència a llarg termini.
Amb la loteria només hi guanya l’Estat. Com deia un matemàtic, la loteria és l’impost dels que no saben matemàtiques. Però també podem dir que guanyem tota la societat. O que la vida no va de guanys, sinó d’il·lusions. Sobretot per Nadal.
