Love story
Per a aquells que ara intenten marcar les difuses diferències entre el PP que representava Bauzá i el partit regionalista que sembla que vol impulsar Biel Company, referenciam de manera sumària algunes de les fites que configuren la història d’amor polític entre els dos líders conservadors.
La connexió comença ja abans que l’expresident convenci el terratinent per ocupar la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Territori i Pesca de llagosta a Cabrera. De fet, és de la fascinació mútua que sorgeix en campanya d’on neix la idea que Company s’incorpori a l’Executiu.
En pocs mesos, “el ministre” (així el van batejar al partit) es va convertir en el conseller més mediàtic del Govern i, citant Matías Vallés, començà a mostrar el Trump que duia dins. El maig del 2012, la relació viu un dels moments més rellevants: l’afiliació de Company al partit amb el mateix Bauzá d’avalista. “Representa molts principis i ho té tot per impulsar aquests valors que ja té el PP”, deia l’expresident del seu amic. “La meva afiliació arriba en un moment molt significatiu, en què s’estan qüestionant coses que estan perfectament definides en el Partit Popular i que, amb la meva incorporació, com a afiliat de base, vull reafirmar”, replicava un Company agraït i en total sintonia amb aquests 'valors' que Bauzá ja estava desplegant.
El setembre del 2013, en plena tempesta del TIL, el PP exhibia la seva absoluta unitat davant les crítiques que plovien de totes bandes en una junta directiva ampliada. “El PP és un partit unit, amb un projecte únic”, afirmava Bauzá davant el mateix Company, que aplaudia la consellera Camps quan aquesta prenia la paraula per lloar el trilingüisme i la manera d’aplicar-lo que es va triar. Mamballetes i també tuits de “total suport a la consellera Joana Maria Camps”.
Comunió sense escletxes i floretes constants durant tota la legislatura, també en la recta final d’aquesta, quan, segons els revisionistes, la relació entre Bauzá i Company ja s’estava desgastant. El mes maig de l’any 2014, l'encara president bravejava dels doblers que havien arribat des d’Europa: “La més gran aportació de fons europeus, 440 milions d’euros, gràcies a les reivindicacions del conseller d’Agricultura, Gabriel Company, i la feina de Rosa Estaràs a Brussel·les”, manifestava davant els mitjans de comunicació. Per la seva banda, Company agraïa els compliments amb un somriure de satisfacció.
Com a detall simptomàtic que el 'regionalisme' de Bauzá i el de Company s’assemblen molt, hi ha la carta de l’exconseller als treballadors de la institució, quan el PP ja havia perdut les eleccions. Company utilitza la idea més espremuda per Bauzá durant el mandat, aquella de ‘fer molt amb molt poc’. I com a mostra del seu amor a la nostra identitat, escriu la missiva en rigorós castellà, l’únic idioma oficial entre el 2011 i el 2014.
Per cert, juntament amb Antonio Gómez, Company és l’únic conseller que Bauzá va mantenir els quatre anys.
És legítim que el ‘ministre’ s’intenti desmarcar d’aquesta etapa fosca, el problema és que aquesta etapa és l’únic bagatge polític que té. Bauzá i ell eren el mateix. Per ventura encara ho són.
