Macron i la cervesa heteropatriarcal
Emmanuel Macron, el president francès, ha estat acusat de "masculinitat tòxica" perquè “s’ha begut una cervesa d’un glop”. L’home, als vestuaris de l’equip de rugbi del Tolosa, que acabava de guanyar, va ser obsequiat amb una Coronita i se la va travessar en disset segons, que es veu que és poc.
Masculinitat tòxica? Per què, masculinitat tòxica? Si ho hagués fet una dona, això de beure’s l’ampolla d’un glop, seria feminitat tòxica o ja no? Sisplau, que algú m’ho contesti. ¿Beure de pressa és heteropatriarcal? Què passa? ¿Que el fet que els homes aguantin més la beguda que les dones (en general, no entrem en detalls) és masclista? ¿També ho serà, doncs, que alguns d’ells (no tots) puguin tallar més troncs per minut que jo? Parlem si voleu de personalitat “tòxica” pel fet que l’amic s’hagi libat la beguda en qüestió en disset segons. Però no parlem de masculinitat tòxica com si no hi hagués dones que fan el mateix. I ja entenc que per una qüestió de decòrum, hi ha polítiques que això no ho farien en públic.
Aquesta és la primera qüestió. Però n’hi ha una altra, i més important. Per acusar Macron de masculinitat tòxica estem referint-nos, tota l’estona, al fet que es va introduir, d’un glop, una beguda en disset segons. Però quina beguda? No era una Voll Damm. A mi que em perdonin. He tastat la Coronita. M’encanta, és molt agradable. Però em recorda més aviat un refresc de llimona amb una miquetona d’alcohol. I un refresc de llimona, guardianes de les essències feministes, te’l beus en disset segons o en uns quants menys. Una altra cosa fora que li haguessin ofert una cervesa.
