Macroprojectes

PalmaNomés en el darrer mes, i si m’apurau en la darrera setmana, Mallorca ha hagut de contemplar almenys tres macroprojectes: la macrogranja avícola de Sineu (750.000 gallines), el macroparc fotovoltaic de Sencelles (22 hectàrees, 33.600 pannells solars) i una macrocentral d’hidrogen verd a la Marina de Llucmajor (en una finca de 400 quarterades), que s’ha anunciat com la més gran de la Mediterrània. Un temps, més o menys llunyà, es varen aturar els macrocentres comercials, quan se n’havien fet un parell i se’n projectaven aquí i allà; un macrocircuit de Fórmula 1, també a Llucmajor, i la macroòpera del president Jaume Matas, aquella macrocarxofa davant el moll Vell de Palma que també havia de ser la infraestructura operística més important d’aquest Mare Nostrum. Afortunadament aquests no han vist la llum i no els hem hagut de patir. I, així i tot, n’hi ha que s’han colat i, d’altres que ho intenten ara sí i ara també.

Aquí, a cap de les Illes, de macro no hi hauríem de tenir res i, sobretot, no permetre’n ni un, de macroprojecte. Perquè tenim un espai micro, perquè de cada pic és més micro el que ens queda i perquè qualsevol macroinfraestructura du una despesa macro en territori, en aigua i en altres recursos que són ben escassos. La macrogranja, a més de martiritzar les gallines, seria macrocontaminadora. El gran parc fotovoltaic tindria un macroimpacte en el territori. I la producció d’hidrogen verd a l’engròs, ja pot ser hidrogen verd, però se’n duria aigua a les totes i trànsit de camions o macroinfraestructura de gasoducte per transportar-lo. Les Illes són petitones i estan superplenes. La mida macro ens ve grossa. A la vida no hi ha res sa que tenir sentit de la mesura.