Madrid, 'Zabriskie Point'
La política madrilenya necessita esvalotar-se constantment i aquesta setmana ho fa a compte de la gravació de la declaració de Pedro Sánchez davant del jutge Peinado (que investiga la seva dona, Begoña Gómez), el 30 de juliol a la Moncloa. El mateix jutge Peinado va distribuir dilluns còpies de l'àudio de la declaració a la Fiscalia, als advocats de Begoña Gómez i a l'acusació popular, representada per Vox, Hazte Oír i altres entitats de l'extrema dreta espanyola, a les quals els va faltar temps per filtrar la gravació. Que l'extrema dreta exerceixi l'acusació popular és una lletja pràctica que va ser oficialitzada al judici del Procés, i que s'ha convertit en habitual en els processos oberts per la justícia justiciera, la que vetlla per defensar la unitat d'Espanya.
Les declaracions del president espanyol en el vídeo, responent a les preguntes de Peinado, són textualment aquestes: “Senyoria, m'acullo a la dispensa de l'article 416”, “És la meva esposa”, “No”, “Tampoc” i “Desitjo acollir-me al dret que ve recollit a la llei”. A la primera i a la darrera es ratifica en la decisió de no declarar, a la segona respon quina és la seva relació amb Begoña Gómez i a les altres dues contesta si té relació amb els empresaris Juan Carlos Barrabés i Joaquín Goyache, a qui Peinado també ha ficat dins el cas. Tothom sap que la instrucció és falsa des del començament, que es basa en notícies publicades per OK Diario i altres capçaleres del periodisme porqueria de la dreta espanyola, que Peinado és un jutge atrabiliari i que la seva visita a la Moncloa no era més que una pantomima sense més finalitat que inflar una estona més el globus del seu moment de fama. L'interrogatori a Pedro Sánchez no va arribar als quatre minuts de durada, una dada tan irrisòria com el contingut de les declaracions que n'han sortit.
Tanmateix, això no ha impedit que Peinado distribuís l'àudio entre els seus amics ultres amb la finalitat evident d'esbombar-lo i exhibir-lo com una peça de caça major. I efectivament, ha aconseguit el que volia: causar sensació al Madrid polític i mediàtic, un lloc que en bona part és imaginari, tot i que això no impedeix que s'hi concentri tot el poder de l'estat espanyol. Durant un parell de dies les lectures, anàlisis, exegesis i interpretacions de les succintes paraules de Pedro Sánchez al magistrat s'acumularan en forma de torrentada. Tota aquesta descontrolada producció escrita i oral, sense excepció, pertany a la categoria del detritus periodístic, però, tanmateix, no és del tot inútil: servirà per construir els discursos dels dirigents del PP i de Vox, que al seu torn seran reciclats en arguments per part dels periodistes venals que ara es dediquen a disseccionar el no-res de la presa de declaració de Peinado a Sánchez.
Tot plegat fa recordar el final de la pel·lícula Zabriskie Point, d'Antonioni, en què la luxosa vil·la d'uns especuladors acaba rebentant en mil bocins, en una sumptuosa, duradora explosió. Tant si ja l'han vista com si no, recuperin aquesta escena: és reconfortant.
