Màgia: dels llits elevables al decreixement

Quan es va anunciar que hi hauria una nova llei turística amb una gran escenificació a les portes de la inauguració de Fitur, semblava que tot era una gran operació de màrqueting amb les Kellys de convidades estrella i l’economia circular d’atrezzo. Arriba, emperò, el gran cop d’efecte: la moratòria de places per quatre anys aprovada per decret. Automàticament, el decreixement turístic va començar a centrar tots els debats polítics i econòmics. 

De qui és el mèrit? Probablement, l’autoria és compartida, però amb dos noms que destaquen per damunt els altres: Iago Negueruela i Lluís Apesteguia. El segon ha sabut llançar els envits en moments clau i el conseller de Turisme és un expert a repartir joc perquè cada un dels seus interlocutors pensi que el mèrit és seu. 

En resum, i a l’espera del diagnòstic final, què ha aconseguit? Idò el màxim consens possible, en el qual tots els actors tenen el seu granet de protagonisme. Tots manco un, el PP. Els conservadors (amb Vox d’acompanyant) s’han autoexclosos i Negueruela ha aprofitat l’ocasió.

La darrera proposta del 2x1, quan finalitzi la moratòria i es posi en marxa d’aquí a quatre anys, no serà tan efectiva com el rèdit propagandístic que han aconseguit. El nombre de places que desapareguin per aquesta via no serà espectacular. Ara bé, els partits de govern són conscients que, després de Pasqua, la por per la massificació que es pot patir aquest estiu aplega més illencs que els turismofòbics i s’havia de fer alguna passa més. No es varen fer els deures en pandèmia, no es va repensar un nou model turístic. Ara, a cop de negociació i esmenes, s’està fent la feina de perfilar-lo i, potser, millorar-lo. I que arribi la màgia.