Primer de maig: per una sortida social i mediambiental de la crisi
Coordinador de MÉS - Estimam Palma / secretari general del Partit Socialista de Lliure FederacióEl primer de maig és una data que ens serveix per recordar les lluites col·lectives del moviment obrer que, al llarg de la història, ens han permès aconseguir una societat més justa, i també per exigir la recuperació dels nostres drets com a treballadores i treballadors. És el moment, també, de fer un balanç de la situació actual i reivindicar el model de societat que volem per al futur.
La crisi actual ens obliga, més que mai, a actuar per evitar que els seus efectes els tornem a pagar els de sempre. Ara cal augmentar la inversió per a la nostra malmesa sanitat pública i el nostre I+D+I, acompanyada d'una reestructuració de l'administració i a canvi de reduir les despeses supèrflues, Església, exèrcit i monarquia, per redimensionar, així, l'Estat.
Ara, a més, cal una actuació urgent per rescatar persones en lloc de bancs i de grans empreses, amb la multiplicació de les ajudes socials –la renda bàsica és una necessitat urgent– i amb l’impuls d’accions d’intervenció massiva de les administracions en l’economia. En aquest moment de crisi, s’han de prohibir els acomiadaments massius. Ara cal derogar la Reforma Laboral vigent i nacionalitzar grans empreses per garantir llocs de treball i planificar l’economia per garantir l’aprovisionament de productes essencials a la població. Si d’aquesta crisi n’hem de sortir tots plegats, els que més tenen s’hauran d’estrènyer el cinturó en forma d’imposts extraordinaris, i les treballadores i treballadors hauran de participar en la gestió de les empreses.
La crisi provocada pel covid-19 haurà servit per posar damunt la taula la manca de racionalitat del nostre sistema econòmic, centrat en el benefici a curt termini i en la manca de planificació de tot allò que no és rendible a mitjà termini. Ha quedat clara, malgrat els avisos dels darrers anys, la manca de preparació del sistema sanitari, agreujada per les retallades dels darrers anys a la sanitat pública. Cal no oblidar que, fins fa quatre dies, tant Madrid com Brussel·les continuaven demanant als estats i a les comunitats autònomes que reduïssin les inversions en sanitat. No deixarem mai de dir que les retallades socials maten.
Els ensenyaments que ens dona aquesta crisi també són vàlids per a les que vendran després, especialment per a l’emergència climàtica, que serà encara més devastadora que el covid-19. La pujada de les temperatures provocarà problemes molt greus, entre els quals noves pandèmies, sequeres, reducció de la producció d’aliments, migracions massives i fenòmens climàtics devastadors que ens obligaran a prendre mesures dràstiques. Cal començar ja a frenar el creixement si volem evitar una catàstrofe social. I això vol dir posar fi al capitalisme neoliberal i posar en marxa un model que posi la col·lectivitat per davant de l’individu.
En el cas de les nostres illes i de la nostra ciutat els reptes de la crisi són molt grans. El sector turístic és el més afectat i el seu pes excessiu en la nostra economia deixa les nostres treballadores i treballadors en una situació catastròfica com a mínim durant el proper any. Això s’afegeix a la precarietat que ja vivia molta gent abans. Tot i el cert èxit que han tingut les polítiques de diversificació posades en marxa els darrers anys, ara ens cal un finançament extraordinari per avançar cap a la reconversió real de la nostra economia. Cal ser clars: sense un gran esforç inversor per part de les administracions públiques no hi ha diversificació possible. I sense sobirania sobre els nostres recursos econòmics no hi haurà inversió de cap tipus.
A més, el nostre model econòmic està basat en un elevat consum de territori i de recursos naturals. En resulten una alta contaminació atmosfèrica i marina i una elevada mobilitat de la població basada en l’ús dels combustibles fòssils. Això ens ha duit a altes taxes d’abandonament escolar, de temporalitat i de precarietat social. Importam tot el que consumim, començant pels turistes. Ens enfrontam a un futur proper en què, necessàriament, l’economia haurà de decréixer i reduir la seva dependència del petroli per tal de donar resposta a l’emergència climàtica, i en què el turisme, per tant, anirà minvant. Davant això cal recuperar la nostra indústria i la nostra agricultura per tornar a produir aquí el que necessitam com a societat. Malgrat la bona gestió que han fet d’aquesta crisi les nostres institucions d’autogovern –fet que qüestiona tots els discursos espanyolistes i/o recentralitzadors que hem de sentir habitualment–, és important posar en marxa ja aquesta nova estratègia econòmica. El bé de les nostres treballadores i treballadors en depèn.
Bon primer de maig a totes i a tots.
