De Maine a Barcelona
Que una llibreria celebri el mig segle sempre és motiu de celebració. Per això aquest dimecres la Documenta era plena de gom a gom. Però sense menystenir aquest motiu, puc assegurar que n’hi havia un altre que va convèncer molta gent d’acostar-s’hi, malgrat que la tarda plujosa convidava poc a sortir de casa.
L’escriptora americana Elizabeth Strout és a Barcelona i dimecres presentava la seva última novel·la, Explica-m’ho tot (Edicions de 1984), i vaig tenir el privilegi d’acompanyar-la davant d’un auditori ple de cares expectants i emocionades.
Elizabeth Strout és una dona simpàtica i xerraire –tot i ser de Maine, com ella mateixa va reconèixer–, elegant i molt amable. A Catalunya compta amb una comunitat de lectors devots, que l’han seguida des d’aquell 2011 quan el Premi Llibreter ens va fer descobrir la meravellosa Olive Kitteridge. Aquest personatge inoblidable el retrobem a Explica-m’ho tot i, a més a més, responent a una lectora, Strout ens va confirmar que l'Olive no morirà mai. L’anunci va ser rebut amb grans aplaudiments.
A la Documenta, Strout va parlar de la importància del lloc en la literatura –Maine, en el seu cas–; de la seva manera d’escriure, arriscada i intuïtiva; de com la va inspirar escoltar les històries que li explicava la seva mare; que li agrada escriure a partir d’una escena, i que només si quan la rellegeix considera que aquella escena té batec, tira endavant.
Va ser un autèntic regal escoltar-la, i reconec que em vaig emocionar en més d’un moment. Per exemple, quan, preguntada per quins autors l’havien influït, va anomenar sense pensar-s’ho l’escriptor irlandès William Trevor. Va ser com entrar en un bucle: jo escoltava Elizabeth Strout, que llegeixo amb devoció i agraint tot el que n’aprenc, i ella parlava en els mateixos termes de William Trevor. Mentrestant, jo recordava haver llegit la magnífica novel·la d’aquest autor La història de Lucy Gault i com em va impressionar.
La literatura és aquell fil que ens cus els uns amb els altres, i en cada escriptor hi ha un lector admirat pel talent d’algun altre autor. És el mateix fil que unia dimecres a la tarda el carrer Pau Claris de Barcelona amb el petit poble de Crosby, a Maine, on es desenvolupa la història dels personatges d’Explica-m’ho tot.
I, per descomptat, és el fil que va portar els admiradors d’Elizabeth Strout a omplir la llibreria i que va empènyer les seves paraules emocionades d’agraïment. Era una sensació tan agradable, compartir una estona amb tot de gent que parlava de la Lucy Burton com si realment existís i com si tots la coneguéssim!
Escriure novel·les m’ha donat, i encara em dona, moltes satisfaccions i de tota mena, però puc dir sense por d'equivocar-me que haver compartit conversa amb Elizabeth Strout serà un dels moments que s’il·luminaran quan recordi la meva trajectòria professional.
No em puc treure del cap la seva naturalitat a l’hora de confessar que no sap ben bé com ho fa per crear personatges i inventar-se històries. “Em venen a veure –deia– i jo els escolto i els deixo ser”. Només puc dir: que sigui per molts anys, Elizabeth Strout!
